| |
Dietari d'un noble
 dimecres 9/febrer/2011 - 03:18  1244  2
Benvolguts xat.cataires,
Aquest anticicló que ens està acompanyant aquests dies m'ha restablert el bon humor i m'ha animat a voltar. Aquest dilluns em va venir a buscar el bon amic Josep Maria Aragall i tot d'una vam anar a visitar les terres del Penedès. Vaig fer preparar al servei un mínim equipatge i avui dimecres el senyor Aregall m'ha retornat a casa.
El Penedès és una vinya immensa i variada i d'un volum considerable, tal com és Catalunya. Dins l'arrencada d'aquesta simfonia els matisos tenen el pes de la realitat: el xarel·lo, el macabeu, el raïm sumoll. Vins variats, vastos, inaferrables.
Sempre el senyor Aragall és una companyia excel·lent: avalua les coses d'aquest món d'una manera molt diferent a la meva. Ja els he explicat que no m'agrada aquesta especialització tan disciplinada del món modern. N'Aragall però, considera que, originalment, el nostre cervell és com una petita habitació buida que hem d'anar omplint amb tants mobles com vulguem. Un ximple arreplega tot el que va trobant sense ordre ni concert, de manera que els coneixements que li poden ser útils ja no hi caben o, en el millor dels casos, estan apilotats i barrejats amb moltes altres coses, i li és realment difícil de separar-los i d'utilitzar-los.
Hem passat uns dies molt agradables, hem retrobat uns coneguts que fa temps no vèiem i hem menjat uns bons àpats. Els puc dir que he estat feliç. Diuen que que la felicitat està en la limitació. És possible limitar-se deliberadament? L'important seria saber-se limitar amb gràcia. Josep pla ha deixat escrit que això és difícil per dues raons importants: primer, perquè sempre tenim una idea exagerada de nosaltres mateixos; després, perquè les opinions dels altres ens afecten enormement. Un home net d'aquests dos defectes, ¿pot existir? És difícil. Però potser n'hi ha algun. Són els homes feliços.
Estiguin bonets bonets
|
| |
|
Contactes
Registra´t
