| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
EL MEU ESCRIPTORI
 dimecres 16/febrer/2011 - 07:22  1610  6
No fa encara un any em vaig comprar un ordinador portàtil petitó,cuquetó,de color granatós...un dels més econòmics,per cert.Vaja,fet a la meva mida (quasi bé literalment).
Total,per l’ús que havia de tenir...quatre cançonetes,accés a cercadors de feina varis i llibertat de moviment.
Passats els mesos,el tinc plè de coses.Coses meves.Xurrades,potser sí,entre sis o set models de Currículums Vitae i cartes vàries de presentació,sagrats i intocables tots ells donada la meva situació laboral.
Hi ha uns quants escrits donant voltes per l’escritori des de fa "vés-a-saber-quan",també.
Hi ha tot un seguit de programes de "vés-a-saber-què" d’aquells que un dia em va fer aparèixer el meu fill adolescent que "d’això-en-sap-un-rato-llarg" al.legant "mama,no t’enteres:això t’anirà b per nu-sé-kè si entren els troianos i els virus pk els mata tots".Massa Messenger per escriure i massa Call of duty per passar a l’acció,ja us ho dic jo.
I hi ha un parell de carpetes de fotografies.Una és dels nens,of course,i una altra que té el subtítol "Xat.cat"...per acabar d’arrodonir l’exquisita decoració del meu escriptori.
"Xat.cat"és una carpeta que va ser creada per a recollir petits bocins del meu pas per aquest indret.Quatre fotografies,potser,però que en el seu moment em va fer molta il.lusió tenir i compartir.Trobades...persones...fotografies pel record...i d’altres imatges que en un moment donat no vaig ser capaç d’enviar a la paperera
i allà estaven,esperant clavar-me la mirada quan les obrís.
Feia temps que no les mirava.Algunes ni recordava que hi eren.
Avui se m’ha obert aquesta carpeta "encara-no-sé-com" intentant guardar un arxiu de Skype...i "p’allá que se ha ido"!
Ho reconec:sóc una mica limitada amb l’informàtica.A saber què coi he tocat.Però això ara no importa.
El que importa és que poc a poc,vaig perfilant el que m’agrada,m’aprecio o senzillament em fa sentir bé i el que no, ni que sigui en petites coses com uns arxius dins un petit ordinador.Perquè una xurrada tan gran com tocar on no devia m’ha ajudat a donar i treure valor a detalls de la meva vida plasmats en imatges comprimides seleccionant el que es queda i el que ha de marxar.
El que sigui bò per a mi,o sigui,m’ha fet i encara em fa somriure,es queda.
El que no,a la paperera de reciclatge aquella...i dir-li al nen que hi deixi entrar un ratet a un virus o troiano d’aquests dels que sempre parla que són tant destructors, però àvid de merda de paperera...que me la deixi buida i relluent,s’atipi de porqueries i després,això sí,s’autodestrueixi per l’indigestió.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
