| |
Petita història cap.6
 dilluns 21/mar/2011 - 04:10  1195  1
Regira els records que no son seus. Certament, per ser un cervell tant jove emmagatzema una gran quantitat d’informació, en la majoria de casos absurda i repetida, però en el fons li serveix pel que necessita. Té un objectiu clar; ha de sembrar la por entre l’espècie dominant. Busca estendre el caos, l’enfrontament, la guerra i la mort. No és un caprici personal, ni un designi de la seva naturalesa; té una raó i no està sol, els seus el recolzen.
En Joel, que ja no és en Joel, camina per l’acera tot esquivant humans. Se’ls veu atrafegats tots ells guarnits amb teles estrafolàries de colors llampants, evitant mirar-se els uns als altres. Cares llargues i badalls ostentosos és el que veus als seus rostres pàl•lids. S’anima. Ja no li sembla tant complicada l’estratègia, aquells individus tristos i porucs són com llenya seca davant un llumí. La por correrà entre les branques amb una velocitat sorprenent i ben aviat tot l’arbre estarà cremant. Ho nota; sent com el cervell intenta avisar-lo amb pors... vigila els cotxes que no t’atropellin, vigila el cap que no et caigui cap test, vigila aquell gos que no et mossegui... constantment atemorit per coses que no acaben passant.
Des d’un balcó un cos femení observa el noi que va donant tombs com si estigués ebri. És un embolcall, com ella, a dins hi va alguna cosa que no hi hauria de ser. Es preocupa. Si finalment ha passat el que tem les coses podrien posar-se molt i molt lletges.
Amb un moviment gràcil, gira sobre si mateixa i entra dins el pis. No perd ni un segon en sortir al replà i baixa les escales cuita-corrents. Quan està al carrer renega en silenci al adonar-se que s’ha deixat els llums oberts i no ha tancat la porta amb clau. Un rampell l’obliga a fer mitja volta per esmenar la seva falta, però al mateix temps s’adona que res d’allò té cap mena d’importància. Fa massa que està dins aquell cos i ja comença a passar-li factura.
Sent que algú diu “Bon dia Teresa”. El seu cos s’havia dit Teresa i contesta sense mirar. S’afanya per col•locar-se just darrera l’embolcall i el segueix a una distància prudencial. De moment no pot fer res, primer ha de saber a què s’enfronta. Té clar que no és un dels seus i que ha de morir, però no tots els éssers moren de la mateixa manera...
|
Contactes
Registra´t
