| |
Petita història cap.7
 dimarts 22/mar/2011 - 03:32  1009  2
Jofre és el nom del secretari del comissari en cap de la policia local. És un home de trenta-i-pocs anys que ha somiat tota la seva vida en ser policia. Calb i amb una panxa prominent s’ha resignat finalment que mai podrà portar placa i pistola, ni podrà atrapar assassins muntat en un esportiu llampant al costat del seu company fidel. No, les proves el van catalogar de “no apte” per la feina; no havia passat ni els exàmens físics ni els psíquics, un desastre... Tres anys seguits ho va intentar, al quart es va assabentar que només tenia possibilitats de trepitjar una comissaria si ho feia com a detingut o administratiu; i així ho va fer, va complir el seu somni, podia dir que treballava a la policia.
Sona el telèfon, una dona amb la veu aguda, que parla ràpid i cridant, li comença a dir coses esverada. És la Marcè, del districte nord, una dona que sempre va estressada. Li demana que li passi amb el comissari i li diu no sé què d’una carnisseria i un atemptat. En Jofre, que no és ruc, s’adona de la gravetat del cas i ho comunica de seguida al comissari.
Poca estona més tard en Ferran del districte sud li ve amb la mateixa cantarella, i al cap de poc li truquen del districte central 2. Una rere l’altra va agafant les trucades de les diferents comissaries de la ciutat. El despatx del comissari no triga a ser una sala de reunions on inspector i agent entren i surten. En Jofre ha escoltat alguna cosa sobre una amenaça i una matança però no sap res del cert i no s’atreveix a preguntar.
En Joel surt finalment de l’última comissaria que hi havia als records de l’humà que havia habitat aquell cos. Havia sigut fàcil, provocar temor i desconcert, era el que sabia fer millor. Amb aquell cos no li calia burxar dins al cervell de la víctimes, esperant que aquestes estiguessin soles i indefenses. Ara podia cridar l’atenció amb facilitat i després l’encant del seu ésser feia la resta.
En aquell moment tot el cos de la llei estava espantat. Tenien por d’un altre atac terrorista o que es repetissin les massacres d’aquell matí. Res d’allò havia passat realment però era qüestió de temps que la pròpia por fos el detonant d’alguna cosa semblant. Un cop tothom s’aboqués en el desastre li seria fàcil arribar a tots els ciutadans de la ciutat per mitjà de les càmeres...en poques hores el caos regnaria.
|
Contactes
Registra´t
