| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de rdk
|
|
| |
...
 dimarts 22/mar/2011 - 07:26  1029  5
M'ha costat decidir-me, però crec q és el mes digne, per a tu i per a mi. Uns altres són de l'opinió d'amagar-t'ho, q no ho sàpigues mai. Em diuen q possiblement et causi sols dolor i q,al cap i a la fi, poc et queda de vida i explicant-t'ho no arreglaré res.
Moltes vegades he pensat el mateix. Fins i tot he pensat q l'única cosa q pretenc és alliberarme d'una idea obsessiva, transmemetent_te tota la càrrega a tu.
En quantes ocasions t'hauras preguntat el *pq de tan mala sort?, Pq mala sort sembla el q unicamente sobrevisquéssiu tres femelles per fer impossible la recuperacio de la teva espècie.
No va ser mala sort. Els *dias *fatidics en els q els caçadors anaven a sembrar el dolor en el teu ramat, sabian el q volien fer.
Amagat contra vent. Gatejant entre els boixos. A la distancia q mata un rifle era impossible descobrir-ho. Tènia temps per decidir. El mateix temps q se li acabava, invariablement, a un de vosaltres.
El cercle del visor telescopic passava d'un a un altre individu del ramat. El pensament del furtiu jutjava:
Vagi banyes té aquest mascle, segur q és una medalla d'or.
Mira aquesta femella vella; no val ni per fer *cecina.
Home! Aquest *cabritillo, ben tendre ha d'estar.
Una altra femella vella! *Deixala, no val la pena arriscar-se per ella.
Ara ja saps pq et van deixar viure: Pq no serveixes per res.
Perdona si afegeixo dolor al q ja has de tenir, però potser coneixent la misèria dels teus enemics puguis fer la teva mort mes digne.
Aquest va ser el primer text no cientifico de Cessar Pedrocchi, en el 89, just abans de la desaparicio de la ultima Bucarda.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
rdk |
lloba
Wednesday, March 23rd 2011, 10:11 AM
entenc q t'estimis molt els llobs, però tant dret tenen ells, com les cabres del`pirineu, i aquestes tb eren part de la seva dieta.
Vegana chapeau pel salva, em va encantar l'apunt q va fer sobre fer complir l'obligatoriietat de xipar per minimitzar els abandonaments, (jo tb ho penso aixi). I si tracten a sas dones com la natura, els seus gossos, i les seves victimes; van fines , millor q apretin a corre.
Ara falta un cosmic, dient q no som res, q tot esta programat,... Jo tb penso q som una merda cosmica, però amb una capacitat de fer mal als demes increible.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
