| |
Petita història cap.8
 dimecres 23/mar/2011 - 04:12  989  3
Na Teresa segueix tots els esdeveniments incrèdula. En poques hores la ciutat ha canviat radicalment. El que semblava un matí tranquil i normal en un dilluns feiner havia esdevingut un malson digne de les pitjors catàstrofes. Havia seguit l’humà, que ja no ho era, al seu recorregut per les comissaries, havia vist tots i cadascun dels seus passos i ja no dubtava del que era aquell ésser.
Encara incrèdula per la seva descoberta va continuar darrera seu contemplant, com una espectadora més, com anava empitjorant la situació. Després de les comissaries “l’humà” havia fet el mateix numaret a tots els bars que es trobava. Quan ell en sortia la gent que estava dins ja no era la mateixa, perdien tota la racionalitat i es movien tant sols pels instints més bàsics de supervivència. Havia vist baralles, robatoris, assassinats i violacions, tot en poc més d’una hora. Es podia dir que l’onada de destrucció precedia a l’ésser que evitava aquell cos que mai hagués hagut de pertànyer.
Ella no hi feia res. El que els passés als humans li era indiferent. Si una ciutat quedava arrasada per la por no era el seu problema ni el dels seus, ans el contrari, ells en vivien de les males persones, se’n nodrien i se n’aprofitaven. Amb tot el que estava passant tindrien mal i desconfiança a dojo. El que ja no li era tant indiferent era que aquell àngel hagués pogut entrar dins un cos humà. Havien sigut desterrats feia anys de l’univers físic, ells mateixos s’havien cregut superiors i havien decidit desvincular-se de la matèria. Per què ara havien tornat?
Na Teresa està preocupada. Seu a un banc proper al que està assegut l’àngel. Que equivocats que estaven els humans creient que els àngels són éssers celestials i bondadosos. Bé, potser ni ha algun que ho és, però la majoria enyora els seus anys a la terra i es passen el dia turmentant els humans per demostrar que encara tenen domini. En canvi, els dimonis com ella, només busquen, de tant en tant, un embolcall per passar un temps entre els éssers materials i absorbir tot l’odi que els és possible. És simple i no amaga cap doble joc, tothom sap del que són capaços, no amaguen res. En canvi els àngels viuen a la foscor, a l’anonimat, i es mouen dins el món psicològic, sempre busquen un objectiu major i són capaços de qualsevol cosa per assolir-lo. Si els àngels tonen a campar pel món material, els dimonis ja en poden dir adéu.
En Joel gira el cap i veu na Teresa. Un somriure maligne es dibuixa a la seva cara. Un dimoni el vigila. Un dimoni que farà els possibles per matar-lo. Un dimoni que ja pot di adéu al seu cos humà...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
