| |
Petita història cap.10
 diumenge 27/març/2011 - 12:40  1170  2
Asseguda al replà de casa seva, na Marieta esbufega sense saber què fer. Aquella noia que havia mort als seus braços li havia dit que el noi que l’havia mort era el dimoni, i que havia de morir. Hi havia alguna cosa en les seves paraules que feia que tot aquell disbarat fantasiós li semblés cert. Aquella noia devia ser un à ngel que havia fracassat en la missió d’aturar el mal a la terra. Ella era l’única que coneixia la veritat i l’única que semblava tocar-hi. La resta de pul•lulava pel carrer matant i destrossant, cegats pels seus terrors interiors i embogits per la mà del diable. Per què ella no li havia afectat el poder diabòlic l’inframón?
Segueix al diable. És el primer que li passa pel cap i creu que és important no perdre’l de vista. Trenca pel carrer Major i puja fins a la plaça Nova, un cop allà s’asseu al costat de la font i contempla la seva obra maligne. Na Marieta no el perd de vista però tampoc s’arrisca a acostar-s’hi massa. Per sort la gent no sembla detectar la seva presència i la deixen al marge de les malifetes.
L’à ngel Joel es relaxa. Després de matar el cos del dimoni sap que ja no té cap obstacle per dur a terme el seu pla. Ha avisat als altres à ngels interessats i ja estan tots preparats. Ara ha d’esperar i deixar que els esdeveniments segueixin el seu curs. No és bo que tothom perdi el senderi, si tothom deixés de ser racional ells no podrien controlar-los, necessiten que a dins el cap hi existeixi una consciència que pensi, que temi i que reaccioni en conra dels seus sentiments.
Seu al costa d’una font i mira. Sense policia ningú posaria ordre i la plaga de morts s’estendria per tota la ciutat. La gent decent i poruga s’amagaria tancada dins de casa seva, amb els llums tancats i a dins el seu llit. N’hi hauria molts per triar, tots espantats, amb el cap aclaparat de pors i d’imatges de morts. Algun o altre seria especial, com en Joel, i el seu cos podria ser l’envoltori perfecte per un altre à ngel. Els seus només haurien d’anar provant, ell ja hauria fet tota la feina bruta.
Una dona vella de vuitanta-dos anys que ha viscut penúries i ha patit dues angines de pit mai pot esdevenir un heroi salvador de la humanitat.
Na Marieta decideix actuar i matar amb les seves pròpies mans al dimoni, però no sap com fer-ho. A les pel•lÃcules sempre ha vist amb quina facilitat maten: un simple cop amb un pal, una torçada de coll, una ganivetada... Aixà que decideix agafar una pedra prou gran i atacar-lo per l’esquena. S’acosta i descarrega amb tota la força que el seu braç artrÃtic li permet. La pedra pica el cap i li fa un trau, però el dimoni no mor, ni tant sols cau inconscient...
|
Contactes
Registra´t
