| |
L'home del somriure gran
 dilluns 18/abril/2011 - 05:10  926  0
Dissabte anava amb una amiga a veure el Barça Madrid (o Madrid Brça). Anàvem en el seu cotxe i parlàvem animadament, ara tampoc recordo de què. De sobte, en un semàfor en vermell, vaig mirar el cotxe del costat i vaig descobrir q el copilot era un conegut meu a qui aprecio molt, i al qual feia temps q no veia. El vaig saludar a través del vidre i vaig abaixar la finestra del cotxe. El pilot del cotxe del costat va fer el mateix... i jo vaig fer la típica pregunta:"Ei, com va?"
No hi havia molt de temps per poder tenir una conversa,ja que el semàfor s'anava a posar roig d'un moment al'altre, però la resposta em va deixar de pedra. "Malament", va respondre i em va dir que un amic seu,a qui jo també coneixia (només de vista), acabava de morir: va morir dijous a la nit, en plena actuació musical. Bé, en plena actuació es va desplomar.. però ja no va arribar a l'hospital...
No el coneixia personalment, però tenia unes faccions tan expressives que si l'hagués de dibuixar (i això, q no en sé) , el dibuixaria anb un somriure sortint-li de la cara. Transmetia vitalitat i serenitat alhora. I estava al capdavant d'una plataforma per tal que els músics poguessin tocar en petits local.
Encara ara em costa de creure q hagi mort...
Em costa creure q fa dues setmanes et vaig creuar pel carrer, amb el somriure als llavis. Em costa creure q ja no hi siguis. Em costa creure q siguem tan fràgils, i que demà potser sigui un altre, opotser jo, qui no hi sigui. Tu no em coneixies, pero vaig ballar amb la teva rumba, amb la vostra rumba. Espero que el grup no saturi...q segueixi... pensar en tu serà un motiu perquè continuïn... sense tu... en aparença... però hi seràs... i ho notarem tots: els teus companys i els q anem a escoltar-los com a públic. I serà emotiu saber que ets tu qui ens reuneix.
Gràcies per la teva música, Damià.
Que no pari la rumba! Que no s'aturi Ambaparà!
|
Contactes
Registra´t
