| |
LA MEMÒRIA DELS SENTITS
 divendres 6/maig/2011 - 04:21  1615  2
Va obrir els ulls amb la primera claror de Maig... i es va sentir com a casa.
Un mocador oblidat,plè d’olor de moments intensos de vida,d’esperances renovades,d’il.lusió continguda...
Melodies que eren la banda sonora de mitja vida prenien un caire nostàlgic,però alhora nou i feien néixer nous lligams...
I la mirada als plàtans baixant el Passeig que li marcaven el camí cap a casa,frondosos per la primera escalfor primaveral,era il.lusionada.
I el cant dels ocells que hi niuen any rera any la va acollir,convidant-la a escoltar-lo i transmetent-li aquella llunyana sensació de protecció infantil tan familiar.
Un cant a una nova vida,a una renovació,a lluitar per conservar inalterable la memòria dels sentits...
...però tot i ser tot plegat tan genuí,tan personal,tan entranyable...era un somni,una jugada de la memòria...
Perquè és la mateixa fragància...però no té la mateixa intensitat.
Perquè és el mateix paissatge...però no la mateixa mirada.
Perquè són els mateixos sòns...però aquesta primavera no canten aquella cançó.
Tot es manté inalterable...però ara és orfe d’aquella esperança.
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
