| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de LSalander
|
|
| |
COMPULSIVA
 divendres 6/maig/2011 - 02:21  1794  6
Avui algú m'ha preguntat que qué m'ha passat, i no sabia a que es referia.
Diu que no sóc la mateixa persona que va conèixer que perquè m'aillo constantment, i no surto ja mai, que ja no ric ni explico acudits i sempre em veuen trista amb els ulls cansats i sense esma de fer res. I no se exactament que m'ha passat, ni perquè sobrevisc a aquest nihilisme insuportable, el que se es que només estic a gust escrivint perquè he arribat a un punt que ja no se parlar, ni confiar en ningú, tampoc em veig en cor de conèixer a ningú.
No em ve de gust fer res només caminar i pensar, i fujo de tot arreu per tal d'estar sola.
I no em penso prendre ni una pastilla per a res, perquè les ganes de viure no te les donen els anti-depressius, si es que això que tinc es una depressió, però es que l'estimava tant1 amb tota la força de l'ànima i no m'ha servit per a res, per a desgastar-me i podrir tot el que duc a dins.
I ara ja no l'estimo, no l'estimo gens, però m'ha quedat un solc al mig dels pit com si tot el que mengés anés a parar aqui al migfent un nus gruixut i desnuable que no em permet fer res.
Per això deu ser el mot lligar, perquè et deu deixar un nus a l'estòmac, i al pit.
Camino tant pesada de plom, lenta i sento que tinc mil anys i que aquesta vida ja no em toca, m'estic deixant els cabells blanc, im'observo i em veig el rostre de vella, de vella ehermitana i de bruixa de cabana de bosc.
Maleeixo mil cops, aquesta capacitat que tenia de "penjar-me de la liana de les paraules d'algu, perquè com era d'esperar no li he importat ni una merda.
Però almenys era viva, que ara sóc un drap negre deambulant pels carrers.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
