| |
El visitant cap.5
 diumenge 15/maig/2011 - 04:55  957  0
Amb què m’estic convertint? Què estic fent? És el que es pregunta el visitant mentre veu com la petita Flora, innocent i alegre, cau en mans dels vint soldats que ha enviat dins aquell món paral·lel. A ell no li agrada tot allò, no gaudeix veient com una vegada i una altra la gent mor per culpa del seu do macabre. Però, què hi pot fer? És la seva vida i és l’única cosa que sap fer
Flora no triga gaire en deixar de cridar. Desitja que s’acabi, que la deixin sola. Ja resignada, nota que la noia mai més tornarà a ser la mateix. El visitant no pot fer més que pregar que la Flora li entri por a morir per acabar d’una vegada el sofriment. Però ella resisteix, no tem res, només vol que s’acabi, que la deixin amb pau.
Els soldats finalment abandonen el poble de la mateixa manera que han arribat. Ja no tenien cap funció, havien complert el seu paper i ja no els necessitava.
- Flora, petita Flora – diu la veu profunda amb un deix de culpa que la noia no és capaç de captar – No allarguis aquest sofriment. Si tu ho vols puc matar-te aquí mateix, només ho has de témer.
- Com vols que tingui por a morir després del que m’ha passat? – diu ella entre plors – Morir seria una benedicció, no hauria de viure amb aquest record.
- Em temo que aquesta por no et fa immune a la mort. Ets llesta...però si el que penses no t’ho creus jo no t’ho puc concedir...el que sí t’asseguro és que el que et queda de vida tindràs aquest record present com si l’acabessis de viure.
La Flora torna cap a casa seva i s’estira al llit. Havia sentit la crueltat a la seva pell. La baixesa de l’home en estat pur l’havia acusat i ferit de per vida. Ja no en quedava res d’aquella nena que corria pels carrers d’El Pas d’en Grof traginant cubells d’aigua, només en quedava una versió adulta i grisa mancada de bons sentiments.
Plora. No para de plorar fins que els ulls se li assequen. Creu que mai més li tornaran a caure llàgrimes pels ulls. No vol que res la faci plorar de nou. Tampoc hi haurà res més cruel que el que li han fet avui. És forta...per força ha de ser forta. La venjança la domina, ara té un enemic per vèncer, un objectiu per centrar-se...
|
Contactes
Registra´t
