| |
El finestral de casa
 diumenge 22/maig/2011 - 05:08  1427  2
La llum i la tebia escalfor del sol entren pel finestral.
Menjador i cuina resplandeixen , mentre al pati flors,
plantes, abelles i ocells canten donant la benvinguda
al nou día.
Sobtadament, em ve al cap aquella tarda, no fa gaire,
a la meva estança. Compartirem dolçes abraçades, tu i jo,
tendres petons, jo i tu, ningú mes , en silenci, el teu somriure
le meva joia de veure't feliç, els teus ulls, el teu cos tremolós,
les meves mans acaronant-lo tot.
Varem gastar el temps sense mesura, generosament, no tenia
preu tot allò, però el rellotge seguia comptant, segons i minuts,
volia parar-lo, destruir-lo inutilment.
Desde el jaç, al carrer sentiem la gent parlar, no, no parlaven
de nosaltres, no som ningú, no mereixem els seus comentaris,
només som dos essers estimat-nos .....
|
| |
|
Contactes
Registra´t
