| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de use
|
|
| |
neuropediatres
 dilluns 27/juny/2011 - 03:27  1289  9
A tots els pares, si us plau:
Sense menysprear els coneixements i la feina de:
- mestres
- tutors
- mestres de suport/educació especial
- psicòlegs
- monitors de lleure,
que no us passi com a mi i recordeu que per damunt d'aquestes especialitats:
hi ha la neuropediatria.
Que no us passi com a mi, periple de professionals, nen amunt i avall, amb avaluacions molt interessants i pautes per als pares molt raonables, lògiques i de sentit comú (a vegades, servidora, no en té gaire :) ) i que no arribeu a la situació de desesperació a la qual he arribat jo.
Que no us passi el no entendre i enbogir-se pq no entens res del que és el vostre dia a dia, les seves conductes, coses que et diuen a l'escola, convulsions nocturnes quan dorm ( allò de : ai que caic del llit!!), però varies vegades durant la nit, ...
tot i intentant superar-se una mateixa com a mare, a vegades ensortint-me, a vegades no.
Consulteu al neuropediatre/a!!
Veureu la resposta mèdica i biològica a tot un calvari. Us desinflareu com un globus enlloc d'esclatar. Trobareu la pau. I creieu-me que flipareu del que és un cervellet, per desgràcia una mica maleltó, però tampoc gaire.
Veureu si heu estat treballant en la línia correcta (pares, mares i professionals abans esmentats i tindreu una orientació més clara de per on tirar, fins al punt que potser que us aconsellin que el mediqueu al nen (o, esperem que no, si no és necessari).
Veureu que tants uns com altres feiem coses bé, però d'altres malament i que això que ara es diu: TDA, TDAH, TEA... ) i que ha existit sempre són malalties neurològiques ( i no psiquiàtriques) i que s'han de tractar com a tals.
En definitiva. Si em permeteu, i seguint la meva experiència i que espero que gràcies al que us explico us pugui ajudar, el periple hauria de ser:
1er. neuròleg (Jo pel mateix preu tb m'he fet un "repasillo").
2on. el que el neuròleg recomani (psicòleg, psiquiatre, ...)
i per mi molt important, treball conjunt (pares, escola, pediatres, i tot els qui he anomenat abans). I si sou divorciats/ades, tb., amb l'ex. , tot i que algun dia faci una mica de mandra parlar amb ell (pq això passa, oi?? :) )
Tot i que crec que, com molts de vosaltres tb. creieu, això que em permeto el luxe d'etiquetar com a treball conjunt, s'hauria de fer amb nen malalt o no.
I per acabar, posem-nos les piles. Si posar etiquetes ha de servir per obrir-nos els ulls, visca les etiquetes. I sinó repassem-ne algunes com SIDA, càncer, ... i veurem que ja no són el que éren, però que per desgràcia seguiran existint.
Proposo que algú expliqui algun acudit que m'he quedat una mica rallada i suposo que no sóc l'única.
Petons xat.cat!!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
use |
xainegre/bertran
Tuesday, June 28th 2011, 9:58 AM
Xainegre: justament l'altra dia el pediatre del meu fill, que és peruà, em deia que al seu país quasibé no es coneixien aquests transtorns i els dos ens preguntavem alhora que perque devia ser. A primeres se'ns va ocòrrer contaminació ambiental, molt ús de productes químics, menjar molt processat, ... Fa de malpensar o de no pensar, millor.
Encoratjo als mestres a que feu cursos o us actualitzeu de la manera que considereu sobre tot això del TDA, TDAH, ... i totes aquestes noves etiquetes que afecten als nens i que sempre és millor veure-les ara que no en un futur, pq tot això va fent mal i no els deixa crèixer com a persones autònomes i independents. I gràcies per l'acudit!!
Bertran: això de la ignorància: cadascú ho és en el que és. A mi justament ignorant no m'ho sembles. Pel que fa al sidral mental et podria orientar (hehehe) però no pautar com a un professional pot fer-ho. A l'estiu els sidrals mentals se'n van més ràpid, a més si no m'equivoco per on vius tu no hi ha tramuntana? Passa-li el sidral a ella! :)
|
|
zigazaga |
Com t'entenc...
Tuesday, June 28th 2011, 6:30 AM
Doncs aixo, t'entenc perfectament perque jo també he passat per la situació que (intueixo) has viscut. En el meu cas vaig estar voltant per centres de detecció precoç, psicòlegs, etc. desde que el meu fill tenia 2 anys i mig. Per fi, vaig arribar a mans d'un neuropediatre que va posar nom i cognom al que passava. Fins aquell moment jo no entenía res i el meu cap no parava de donar voltes intentant trobar el perque d'aquella situació. Com tu be dius, per enbogir... sempre pensant "que estic fent malament?". Només dir que el dia que vaig tenir un diagnóstic constatat (després de varies proves) em vaig posar a plorar com una bleda. Com tu dius, es tractava d'un tema biológic i que té un raonament científic. Ara, no es que sigui un camí de roses, pero sé per on caminar.
Moltes gràcies per aquest bloc.
Un peto.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
