Article del bloc de perenne

Amor perdut.

dilluns 4/juliol/2011 - 05:57 1466 4

Enaiguava els deserts d’hores buides del teu parlar sincer
Despullàvem les diàfanes mirades que ens mostràvem fit a fit
Ens alliberàvem dels nusos ingents que tant ens separaren
Envestia jo la passió pacient que emmudia el meu delit.

Raure l’esperança evident del meu món arborat perpetraves.
Volies aplacar l’esgarip de coratge que et clamava d’anhel.
Insubmís i sofert brandava l’espasa que m’aferrava debades
A l’abraçada que instigava la teva faiçó generosa de caire infidel.

Torbares alegrement sense compassió i a la penombra
De la lluna que ens va arremetre en aquest xoc d’emocions
Assimilàrem vicissituds entre trobades fulgents també diürnes
Que moriren a distància en mínims contactes sense imprecisions.

...

Corprens encara –quan ets tu- la meva calmada existència...
M'il•lumines ara per ventura més tènuament...
Ja no m’obstino a ser l’ombra que a l’ombra obstinava
ni a ser-te lleial -ni tampoc embogit- malgrat que aquell temps també fou
incert.

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Més articles

Vols llegir més articles escrits per perenne? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics