| |
Títol de l'article
 dilluns 18/juliol/2011 - 02:57  819  1
Darrera el meu improvisat taulell de firaire el temps passa despressa, però tot i així tens temps de deixar anar alegrament la ment i veure coses que no hi son!
Hi havia poqueta gent per el carrer, el dia no era bo i encara potser era una miqueta d’hora un diumenge qualsevol per sortir al carrer.
En una cantonada de la plaça un grup de veïns reparteixen xocolata desfeta i coca intentant fer sortir la gent de casa i donar una miqueta de caliu a l’esdeveniment, i de l’església surten no més de 15 persones que han anat a ofici de 10.
Jo des de la meva cadira atrotinada mirava entre les senalles de fruits sec un paper que se’m havia escapat del ganxo on els tinc penjats com voleiava per la plaça endut per la ventisca d’un matí inhòspit , per mandra no em vaig voler aixecar a recollir-lo i m’entretenia veien les figures que dibuixava ballat amb el vent fins que el destí el va portar just damunt un besament de xocolata que ves a saber qui havia fet al mig de la plaça , just quan jo pensava que el meu entreteniment visual s’havia acabat va començar la part més còmica del matí.
De sobte va bufar el vent amb més força i el paperot de l’ “esquirol que menja nous” es va arrancar de l’empastifada de xocolata i va fer una enlairada espectacular fins a la pitrera d’una dona que anava vestida amb un vestit tipus preservatiu d’alta sensorialitat ,arrapadet al cos resseguint totes les grans arrugues que la seva constitució havia tingut a bé de dotar-la. La noia cansada de les baralles espectaculars que els seus tres fills havien protagonitzat a la cua de la xocolata va dir -avui nomes em faltava això-, i es va arrancar el paper que tenia entre la pell del escot i el vestit llençant-lo d’una revolada enlaire amb la “mala pata” que just darrera seu feia camí una senyorassa de traje elegant que sortia de missa agafada de la mà d’un trajat marit i a qui el paper li va vindre a be d’encalçar-la directament per els cabells.
La elegant senyora , que segurament no devia tindre un bon dia, no va reaccionar d’altre manera que fotre-li tota la mà amb forma de supèrbia plantofada a la cara de la pobre noia que maldava per treure’s les restes de xocolata de la pitrera, aquesta que les gastava més directes li va respondre amb el puny tancat al vell mig de la panxa deixant-la arraulida sobre la cintura del seu marit estupefacte per l’espectacle. El pobre agutzil que vetllava per l’ordre de la plaça va tindre un descontrol en les seves neurones de forma que li varen anar a parar a la part del cervell encarregada de produir el riure i en ves d’actuar com li calia a la autoritat de la llei que el representava en aquell patètic escenari, va quedar esquena corbat gairebé tocan el terra amb en nas mort de riure , i per si faltava algun detall més en tot l’espectacle el seu esfínter urinari va cedir el pas lliurement al contingut de la seva bufeta urinària mullant els pantalons des de ben be sota el cinturó fins damunt d’unes botes tipus militar que el pobre Home calçava.
|
Contactes
Registra´t
