| |
Es desfà el somni...??
 dimecres 27/juliol/2011 - 02:56  1149  2
Potser encara era una nena quan el vaig començar a construir...quan em van plantejar (amb un grup més de persones que a poc a poc van perdre l'interés) el repte d'aconseguir els diners necessaris pera a un projecte en un petit poble camerunés. I quan a poc a poc, vaig anar sabent més d'aquella terra...de les necessitats, dels costums, de la gent...Sense haver-hi posat mai els peus, n'estava "enamorada". La cooperació en aquella zona es va fer per a mi necessària. A poc a poc, vaig crèixer amb els diferents projectes; projectes duts a terme satisfactoriament. Uns projectes que a la vegada em causaven un desig...el desig de trepitjar aquella terra algun dia i compartir la felicitat amb tota aquella gent. Una gent que sabia que estarien encantats de retrobar-nos, encara que mai ens haguessim vist. Un desig fet realitat! Veure somriure els nens del poblat perque a l'escola hi havia més aules, veure somriure els joves perque podrien fer formació professional ambels ordinadors que havien rebut, veure somriure les dones del poblat perque ja no havien de fer més km per anar a buscar aigua...ara tenien un pou al poblat! Potser la seva felicitat i la meva era la mateixa, i tot gràcies a una persona...Aquell que un dia em va plantejar el repte de la cooperació, qui projecte rere projecte... ja en tenia un altre per a proposar-nos, aquell qui ens va obrir les portes de casa seva al Camerun per conèixer aquella gent estupenda. Aquell qui...ara ja no hi és...ha marxat per no tornar....aquell qui en tinc un molt bon record. I ara, sense ell alla...qui segueix?? El seu company torna a Catalunya, sol no s'hi veu en cor...Algú s'ofereix? Què passa ara?? Aquell qui agafa el "relleu" nose...li donarem confiança (es clar que si!!) però...se que a partir d'ara no serà el mateix. Te l'esperit d'allà i em fa por que s'ho prengui tot massa amb calma, i sense ganes de que tot rutlli...em fa por que tot aquell treball de més de 50 anys es vagi desfent... Segueixo amb la meva cooperació, però em fa por...por que no hi hagi un nexe tant fort com el que teniem (que se que no hi sera, pero ho intentarem) i que mai més...pugui tornar abraçar aquells qui em van fer somriure de manera especial i diferent a la seva terra...
Espero doncs, que el somni no es desfaci i que la confiaça dipositada sigui bona.
Petons africans genteta.
Lileta
|
Contactes
Registra´t
