| |
Sabem què necessitem?
 dilluns 8/agost/2011 - 05:58  1107  2
L'indret n'és ple. Diàlegs simultanis, amb i sense una relació clara, evident. De manera subtil però incontrolada el volum i la velocitat de les seves paraules augmenta a un ritme frenètic.
Necessito calma...
-Silenci- Els dic. Ni cas. La rapidesa i volum de les seves converses no deixen espai a la meva paraula. Ho intento de nou...
- Silenci! - Torno a demanar. Ara amb un to més alt. Res. Ignorància.
Parlen tan alt, tan depressa i mantenen tantes converses simultànies que esdevé, inevitablament un caos... No puc més.
- Calleu d'una vegada!!- Crido ara ja sense control.
Neix el silenci. Somric. Estic contenta d'haver-ho aconseguit. Ep! Un moment... encara no tinc temps d'assaborir la meva pròpia rialla que ja sento murmuris de nou. Tornen a parlar, converses creuades amb i sense connexió evident. El moviment de les paraules és cada vegada més veloç, el volum, més alt.
Necessito calma... Foscor, els deixo a la foscor i crido...
- Silenci! Calleu d'una vegada!!!!
Silenci. Hi ha silenci. Per fi, a l'indret dels pensaments, hi ha silenci...
Obro els ulls, per fer tornar la claror.
Ara tinc el silenci que tan anhelava. I ara... què?
Ara dels meus ulls cau una llàgrima, filla de la vulnerabilitat.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
