| |
anem per la segona
 dimecres 17/agost/2011 - 05:32  1018  1
- Que hi ha algú? - va preguntar mig atemorida sense massa ganes de que ningú contestés... - No, segur que eren imaginacions. - va penssar, i va seguir gaudint dels instants de privacitat.
De sobte va sentir un cop sec, ara ja no hi havia lloc a dubtes alguna cosa havia caigut a un cantonet de la plaça. - Eii, que passa res? - va preguntar. Res ni un so. La veueta dins seu li deia que alguna cosa havia passat a baix a la plaça però a l'hora també l'advertia del perill de baixar-hi.
Despres d'uns segons de penssar-ho va decidir baixar, va prendre les claus i va tancar la porta, amb l'esperança de trobar algú pel carrer que li fes costat va sortir i va donar un cop d'ull, res ni una ànima. Va aguditzar la visrta i va passar revista a la plaça, a la cantonada de la dreta va veure una ombra inhabitual, poc a poc va començar a caminar en la seva direcció, quan faltaven apenes uns metres per arrivar-hi va donar-se que era un cos inhert, el pànic la va envaïr per complert i el cor se li escapava coll amunt, va agenollar-se i va agafar l'espatlla de la persona que restava agejuda per donar-li la volta, a mesura que la seva ma s'acostava a l'individuu el cor li bategaba mes i fort i ja fins notava el pols a les orelles, estava morta de por... (continuem??)
|
Contactes
Registra´t
