| |
ESCORXADOR- 5
 diumenge 21/agost/2011 - 08:01  1461  2
La II Guerra Mundial ens va deixar un episodi devastador, a part del genocidi contra el poble jueu, que sentenciaria la victoria aliada contra el triangle alemany, italià i japonés. I així va quedar palès ens els bombardejos a les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki a l’agost del 1945 on la brutal eficacia nord-americana en va tenir prou per fer ús d’uns quants quilotons atòmics i deixar una estela de mort i desolació. Les consequències de la radiació als seguents anys deixaria un total de dues-centes mil víctimes civils en aquesta illa del Pacífic. Però en el moment de l’atac arribaria als cent mil, una xifra inferior al bombardeig de la ciutat de Dresden.
Perquè uns mesos abans, entre els dies 13 i 15 de febrer de1945 britànics i nord-americans van arreplegar tota la seva artillería aèria en aquesta ciutat alemanya que passaria al bloc soviètic durant la Guerra Freda. Punt que determinaven estratègic de les ja debilitades forces nazis que intentaven agrupar-se. Però contràriament al que pensaven els aliats, Dresden era una ciutat aliena a la violència de la guerra i els seus habitants procuraven seguir gaudint d’una vida normal, lluny del soroll de les ofensives que es produïen en un intent d’ alliberar Europa després del desembarcament a Normandia i posar fi al llastre imperialista que només un fanàtic com Adolf Hitler havia pogut ordir de la seva obscura ment. Una hipòtesi més verídica era que britànics i nord-americans no els interessava que les avançades tropes russes per terra, saquejéssin una de les ciutats històriques més belles i riques en quan a patrimoni. I, per aire, els aliats la van reduïr a cendres durant un parell de nits deixant un regueriu de cent quaranta mil morts, la gran majoria civils.
Evidentment, els habitants de Dresden no tenien la culpa. L’únic emplaçament militar que disposava aquesta ciutat, era que s’usava com a petit reducte de presoners britànics, russos i nord-americans. L’antic escorxador de la ciutat es va habilitar com a presó. I fins i tot se’ls permetia, sota forta custòdia això sí, passejar per la ciutat i gaudir de les seves meravelles.
Un d’aquest presoners va ser l’ escriptor nord-americà Kurt Vonnegut (1922-2007), que vint-i-tres anys més tard publicaria la seva novel.la més famosa, “Slaughter House Five or the Childrens Crusade”, paradigma de la novel.a antibèl.lica contemporània i alhora un revulsiu contra l’acomodat estil de vida ianqui que va sorgir als anys cinquanta (tot i que la publicació va quedar impresa més tard, en el momento adequat quan milers de soldats lluitaven inutilment al Vietnam per un llunyà idealisme roig que ni els va ni els venia però que els hi havien venut com una amenaça global).
Cal tenir en compte també que Vonnegut recorre a la Ciència ficció amb viatges en temps per ressaltar l’estat anímic del seu protagonistam Bill Pilgrim, ja sigui com a via d’escapament a la nova i avorrida vida que li ha tocat viure després de la guerra o, possiblement, els arrancs esquizofrènics que ha heredat després d’haver viscut un cruent conflicte bèl.lic.
Vonnegut, que de tan en tan deixa algún paràgraf testimonial en primera persona, recorre al seu “alter ego” Bill Pilgrim, un estudiant per oculista que s’allista com a assistent de capellà (no porta uniforme, ni tan sols armes) i ha de viatjar als fronts europeus. En algún lloc de la frontera entre Luxemburg i Bèlgica és arrestat pels alemanys. A partir d’aquí inicia el seu viacrucis que el durà a un confinament a la nau 5 de l’escorxador de Dresden. Però irònies de la vida, la carnisseria es produeix en aquelles tristes dates que el mateix autor en va ser testimoni directe: el bombardeig per part de les tropes aliades mitjançant les forces aèries.
Vonnegut també ens presenta al Bill Pilgrim llicenciat. Amb una nova vida, casat amb la filla d’un ric oculista que no el deixa respirar ni un moment i que es congratula davant un estirat entorn social de tenir un “heroi de guerra” com a espòs, un pare modèl.lic i un home de negocis de primera. Però Bill vol fugir al Planeta Tralfamadore on, segon ell creu, va ser abduït per uns éssers que viuen en una Quarta Dimensió, i el fan saltar en el temps; passat, present, futur i viceversa.
Una novel.la brillant d’un dels pocs autors que ha retratat amb més acidesa l’estil de vida americà. Va ser adaptada al cinema el 1972 per George Roy Hill, cineasta popularitzat per haver fet treballar Paul Newman i Robert Redford junts amb les seves pel.lícules “Butch Cassidy and the Sundance, Kid” (1969) (coneguda al castellà com “Dos Hombres y un Destino” i “El Cop” (1973). Evidentment “Escorxador 5”, malgrat estar entremig i comptar amb repartiment desconegut, no està a l’alçada de la l’obra de Vonnegut, però Roy Hill es va lluïr en el muntatge, complint els paràmetres establerts en la seva novel.la, fet que crec necessari reivindicar també el film com una petita peça de culte que tanmateix mereix ser llegida com visionada.
Títol Original: Escorxador-5
Direcció: George Roy Hill
Intèrprets: Michael Sacks, Ron Leibman, Eugene Roche, Sharon Gans, Valerie Perrine, Holly Near, Perry King I Kevin Conway
Nacionalitat: Estats Units
Durada: 104 minuts (Color)
Gènere: Drama Bèl.lic
Any: 1972
Bibliografia: Vonnegut, Kurt “Escorxador 5” (Proa, col.lecció Beta)
Vonnegut, Kurt “Matadero Cinco” (Anagrama, colección Compactos)
|
Contactes
Registra´t
