| |
És curiós....
 dimarts 30/agost/2011 - 06:57  1214  4
És curiós.... segueixo dient que la ment humana és un misteri per entendre i per descobrir. Els sentiments humans son dificils d'entendre'ls i d'interpretar, perquè cada persona és un món, una experiencia, una vida totalment diferent.
Faig referència a que els sentiments d'una persona humana ( dic humana, perquè entre altres hi han fantasmes o animals també jejej) és gairebé complicada. Creiem que donant-nos hòsties apendrem a no tornar-les a repetir i no és cert del tot. sempre acabem caient, potser no tan dolorosament com la primera vegada però si que tornes a caure i evidentment et tornes a aixecar a rentar-te la cara i tirar pa lante.... però clar, t'adones que l'ésser humà recau a unes conductes molt radicals. Com per exemple, quan una persona s'enamora, al principi s'apassiona per aquella persona, la desitja, l'admira, ho veu tot de colors i violes, després s'estimen i comparteixen les desgràcies i tristesas i les alegries, i finalment bé el trencament, la por al compromis, el dubte d'un mateix, aquell lema que tots s'ens ha ficat en les pel.licules yankis de "l'home de la teva vida" o " la dona de la teva vida" i anem cercant aquest lema que no existeix, i llavors dubtem i comencem a tenir fobies al matrimoni, a tenir fills, a fer-se gran, a tenir el doble de responsabilitat de la que tenies abans però multiplicat, tot un cúmul de coses que et van crear una mena d'ansietat suprema que no l'aguanta ni la pròpia persona... llavors, bé la decisió i enfrontar la realitat de les coses, en com dir-li a la persona que xapó la nostra relació, com su pendrà, si plorarà, si em tirarà els plats, si m'aplaudirà, si acabarem ballant un tango, etc...
Llavors, optem la millor idea per estalviar-nos aquest tràngul tan dur, l'ésser humà, tornu a repetir és una espècie o cosa (no sé com definir-la) que desenvolupa uns mecanismes totalment abstractes, recargolades i sense sentit. Optem per escriure un email dient que ja no vol continuar la relació, o ve trucant per telefon i ho diuen, o van a la terrassa calen foc i amb la manta de la iaia fan missatges de fum per dir que s'ha acabat la relació.... Qualsevol cosa menys dir-ho en persona, visca la mentalitat moderna i avançada.
Llavors, tot aquest amor que s'ha concentrat i reconcentrat entre dues persones s'acaben creant una mena d'odi, i s'estableix una mena de guerra civil. Primer comencen amb la primera guerra mundial, el bàndol masculí reclama les coses que li ha regalat i el bàndol femeni l'insulta i comença a fer trucadetes amenaçants.
Després de sis mesos de guerra, passem a la segona guerra mundial, el bàndol masculi demana parlar amb el bàndol femeni per saber com està i com li va la vida i si poden pendre un cafetó com sino hagués passat res. El bàndol femeni destrossada per la primera guerra es maquilla amb dos kilos de maquillatge i fa veure que està de puta mare, que la seva vida està anant de putisima mare i que no para de follar amb tios, quan realment no és cert, però és una bona tàctica per atacar amb la segona guerra. Llavors, el bàndol masculi comença a sentir com una mena de gelosia perquè es creu que li van bé les coses, la troba més guapa que mai i més sexy que utilitza la segona arma letal.... EL SEXE sense amor.
D'aquí sorgeix la segundíssima guerra mundial, el sexe utilitzat per el bàndol masculi és manipulada per la femenina. No saps mai per què, cadascú interpreta l'arma de diferentes maneres, un enten que només ha estat un polvet de no res i un altre ha entés que volia tornar la relació.... llavors es crea la guerra i es comencen a rastregar-se un fotiment de coses que s'han tragat durant anys i cap dels dos s'ha atrevit a dir-ho.
De la segona guerra, al cap d'un any sorgeix la postguerra. La postguerra prové que al cap d'un any o dos que no parlar-se cap dels dos bàndols i no donar-se cap senyal de vida, un dia es retrobem com qui diu al super o al forn. Destrossats tan un bàndol com l'altre de les dues guerres que han passat. Però es sonriuren mútuament i signent una constitució sentimental en què cadascú ha de fer el seu camí i la seva vida, i només recordar lo bonic de cada persona.
Llavors passen tres o quatre anys de pau i tranquil.litat. Llavors l'ésser humà, com ve he dit abans, de mentalitat moderna i avançada, coneix un altre bàndol nou, s'enamora, s'apassionen, s'estimen, comparteixen la mateixa merda, es trenca la relació i es torna a repetir la mateixa guerra però amb diferentes cares i noms i aixi succesivament.
Aleshores quan ho veus des de fora penses... ¿ Com potser que l'ésser humà que ha desenvolupat milers de coses importants i elementals de la nostra vida no pugui superar o dominar els sentiments irracionals que els tenim inconscientment, en una part del cervell amagat, que apareix quan menys t'ho esperes i desapareix quan no t'enteres? ¿ Com potser que no poguem ser incapaços d'adonar-nos que repetim els mateixos procediments sentimentals de l'amor, que estimem i odiem a la vegada d'una manera anormal o malaltís, i encara aixi sobrevivim i tornem a repetir com si en el fons ens agradés patir?
Com ve he dit molt i molt al principi, els sentiments i la ment humana és un misteri encara per descobrir i conèixer, i dubto que algun dia tot això que estic explicant ara es pogui controlar.
|
Contactes
Registra´t
