| |
L'Error...
 dijous 1/setembre/2011 - 03:04  1213  2
Diuen que equivocar-se és de savis, però jo penso que l'orgull humà pot més que la saviesa. Per què? Bé, tot nèix arrel d'un païs que és coneguda amb el mot " som el cul del món", si home, i tan que us deu sonar, se n'ha fet moltes pel.licules i de bones enfotent-se d'aquest païs.
Crec, sino recordo malament ( si m'equivoco, almenys ho dic públicament que m'he equivocat) des de les grans olimpiades del 1992, que es va arribar a fer una gran neteja "literalment escrit" de tot kinkis, cases gitanes que hi havia a la ciutat. Amb tan èxit i "orgull" de les nostres olimpiades, tan la dreta com l'esquerra decideixen inflar-se a construir edificis grans. Ens podiem permetre a demanar hipoteques per qualsevol cosa fins i tot demanar un crèdit per pagar un caramel. Alguns kinkis, la societat els encinistrava per arribar a ser grans banquers, grans inmobiliaris.... viviem en un pais on ens sobràvem massa l'economia, la pujada del turisme... però com a bon ciutadà d'aquest païs que ens agrada massa els vicis, sempre hi havia la cantarella de " demano un crèdit i ja ho aniré pagant" en comptes d'aprendre de les nostres àvies amb la fàbula de la formiga i el saltamartí.
Arrel d'això es va anant creant una mena de bombolla que s'infla i s'infla més fins que explota. Aleshores, per via de la comunicació t'avisen d'un canvi radical que canviarà la vida i el món. Com una mena de tumor maligne i cancerigen que passa per la metàstasis i es va escampant molt lentament.
Llavors, davant les critiques, els menyspreus, trobar el culpable, qui no ho ha fet? buscar sempre algun culpable per tenir l'orgull humà de dir " jo ja ho deia que no funcionaria però com tothom ho acabava fent que no he tingut remei de fer-ho" en comptes de dir " merda, no teniem que haver abusat massa, teniem que controlar-ho una mica tots perquè som persones adultes... mea culpa". Per tan, vet aqui, que l'orgull ens pot massa que l'error humà.
Clar, he començat amb una introducció politica i us preguntareu... ¿ Què collons m'estas explicant Sido? Bé, ni jo ho sé jejeje és broma! Tot bé a causa de que avui no em tocava treballar i jo dormia plàcidament amb el meu llit descansant fins que el meu cos digués prou, però començu a rebre com deu trucades seguides de la meva jefa que què feia que no venia. Jo al.lucinava perquè en aquestes coses sóc molt responsable i m'ho apunto tot i m'agrada ser molt puntual, perquè penso que és de molt mala educació arribar sempre tard si t'has compromés a venir una hora en concret.
Total, que em parlava com si m'hagués dormit expressament. Total, m'aixeco de cop, no tinc temps ni per dutxar-me (fotia una olor a duende muerto que pa qué) em posu la roba i a correcuita amb els cascos escoltant música ( és una manera de poder-me despertar al 100%) agafant el metro esquivant a la gent com la peli d'Indiana Jones en l'arca perdida. Arribo a la feina amb el cor casi a la boca i parlo amb la jefa de que hi ha un gran error.
Error hi havia! Que no em va apuntar bé els horaris. Total, en comptes de demanar disculpes, em diu " Ja t'hauries de saber de memòria els horaris" quins collons! si me'ls estudio estaran al cap i a la fi malament, perquè me'ls posa malament.... i què costa admetre un error seu com " ho sento, m'he despistat molt i t'he apuntat malament els horaris".
En fi, com ve he dit abans, el pais, la ciutadania, l'ésser humà, tot plegat ens pot més l'orgull que admetre un gran error.
per cert, m'he descuidat d'una cosa important, aquesta és la cançó que he escoltat cagant lleig a la feina.
www.youtube.com
espero que us agradi tan com a mi.
|
Contactes
Registra´t
