| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Sidonie
|
|
| |
Quin escollirieu?
 dissabte 3/setembre/2011 - 03:58  1316  8
Avui em ronda el cap, fa dies, un tema... la tipologia de l'amor. L'amor en una definició bastant global... perquè no hi ha una de sola. Cert, que l'amor és un sentiment que tenim a dins, dificil de desxifrar, però no sempre son totes igual.
Esmentarem unes quantes de la tipologia de l'amor. És cert i no ho penso negar que n'hi ha un fotiment de tipologies i que no acabariem mai ... però esmentaré les que crec que son interessants de parlar.
1- L'amor Pattex : coneguda també com " l'amor enganxifós" ( d'aqui ve la cola Pattex) dos persones que s'estiman tan que necessiten tan de carinyu que no poden viure l'un de l'altre. I quan dic que no poden viure l'un de l'altre, és que no poden... si van a comprar el pa han d'estar junts, si van al cine han d'estar junts, si ell queda per veure el futbol amb els colegues, ella també hi va o viceversa... tan l'un com l'altre els hi agrada estar junts sempre, depenent molt d'ells mateixos i no es poden separar-se en cap moment, perquè notarien que la vida no val la pena sense aquella persona, es sentirien buits i perduts com dos cadells recent abandonats enmig d'una carretera.
2- L'amor independent : és aquella relació de dues persones que s'estimen, que confien l'un de l'altre plenament, que porten una bona relació perque es congenien molt bé, però tan l'un com l'altre no poden viure sense la seva llibertat que tan de temps l'ha portada, no poden viure sense el seu espai que tan de temps duien, les seves costums... llavors, decideixen veure's "X" ixs dies i es truquen de tan en tan, sino es veuen gaire no pasa res o potser només es veuen els caps de setmana i entre setmana cadascú a casa seva amb la seva vida. Però s'estimen, estan enamorats, es troben a faltar i es desitgen cada vegada més quan es troben els caps de semana.... però son feliços aixi.
3- L'amor adol.lescent: aquell/aquella amor que tots hem patit sempre en l'etapa del gall d'indi, en que t'agrada un noi o noia de la classe, et comences a sentir la persona més pringada de la clase perquè potser no ets el prototip de persona superficial que ella o ell voldria. Escrius cartes d'amor per tu on confesses els sentiments que sents per aquella persona. El teu company o companya de la classe et fa costat i fins i tot et fa d'intèrpret per quan aquella persona que t'agrada et mira, et somriu, fa algun gest que per tu és sospitós, llavors demanes a l'interpret per què cony ta mirat en dos segons, per què cony t'ha saludat carinyosament i per què cony aquella persona ha fet aquest puto gest.... per després que et contesti la tipica resposta que esperes sentir que és " segur que li moles, si et mira i et fa aixo és per alguna cosa..." llavors se't pujant els fums i et creus que ets un divan de la vida i llavors quan t'enteres realment no es aixi. Aquella persona que tagradava feia aquest gest perquè saludava a la persona que tenies del darrere i et semblava que anava cap a tu. Et mirava perquè veia que tenies un gran a punt d'explotar de pus al teu front i al.lucinava i et somreia perquè en realitat veia que eres un pobre pringat o pringada de la vida... però penso que després aquest pringat o pringada amb el temps acaba coneixent la persona ideal.
4- L'amor dolorós : o també coneguda com l'amor entre caràcters. És aquella relació entre dues persones que s'estimen en bogeria, que s'admiren mutuament, però de caràcters son idèntics, son egoistes igual, i de orgullosos també, llavors no es poden aguantar mútuament i s'intenta esforçar-se perquè no es trenqui però deixant de ser ells mateixos i llavors ja no son feliços. Llavors tornen a ser com era i tornen a discutir per qualsevol cosa perquè no s'aguantan l'un de l'altre perquè els seus caràcters no es complementen.
5- L'amor sin ti pero contigo: aquella relació, digali relació digali algu, de dues persones que queden per sexe i res més, que son amics i tene confinaça mutua però que només queden per lo que van... però encara que coneguin altres persones que els hi pugui agradar , no volen trencar amb aquella mena de relació sexual que tenen i et penses que son parella pero no ho son. bàsicament no son res, només son dos caramels que s'ajunten de tan en tan, i a vegades quan un d'ells s'ha liat amb un altre persona i t'ho explica amb tota confiança , no saps mai per què t'agafa un atac de gelos i començas a parlar d'una manera com si t'hagués estat infidel quan realment no és una relació ni res.
6- L'amor amb contracte: també coneguda com l'amor amb comoditat. És aquella relació en que una persona li ha costat sempre trobar algú, estar amb algú i quan la troba, al principi de putissima mare però amb el pas de temps li comences a veure una mica de defectes i hi ha la petita possibilitat que no l'aguantes, però com que no t'agrada estar sola et comodes una mica amb la relació, fas el possible perquè no es trenqui aquesta relació perquè tu còmodament ja et va bé, i t'és igual el que faci l'altre, li dones la raó perquè estigui content i llestos, mentre no et sentis sol o sola ja et va bé.
7- L'amor impossible: ja no és relació, més aviat és sentiment. És aquell sentiment que la majoria tots hem passat, en que no sabem com ho fem però ens acabem enamorant o agradant per persones que ja tenen parella, que els veus que s'estimen i que estan encantats amb la relació que tenen, que tu intentas fer com sigui perquè trenquin perquè t'encanta aquesta persona però vas veient que amb el pas del temps la cosa va més en serio i t'adones que ja no pots fer-hi res. Després està l'altre vessant que t'enamores d'una persona tope encantador o encantadora, molt sensible, que et sap entendre, que et sap escoltar, que diu bons consells però que resulta que és homosexual... i és quan et maleeixes a tu mateix de per què tens aquest imant que se li diu mala sort. Quan vas pel carrer, et fixes amb una persona que et fa gràcia, que aquella persona et sonriu, i tu et penses que ja està, que lo tienes en el bote i en el moment que vols donar el primer pas per dir-li alguna cosa, aparèix la novia o el novio que havia anat un moment a un lavabo públic o que s'havia deixat el moneder en un lloc, i veus que es fan un morreig apasionadament, i tu amb la cara de gilipolles penses " què collons feia jo".
8- L'amor virtual: Aquell amor i relació virtual a través d'internet, en que coneixes una persona per via internet, que t'agrada molt, que hi ha molt bona conexió, que ja us heu passat fotos mutuament, que us ha agradat les fotos, que us encanta xerrar, que estarieu tancats a l'habitació només xerrant pel messenger. però cap dels dos fa el pas de coneixers en directe, cap dels dos vol coneixe's en el mon real. ells son feliços estimant-se a través del mon virtual, per ells és emocionant tenir una persona que t'espera a que et conectis que no veure'l en persona.
I segurament i lo més probable que em deixi moltes més tipologies sobre l'amor. Però ja us he esmentat abans que no acabariem mai. Però ara, m'agradaria saber quina escollirieu d'aquestes tipologies que he esmentat? I també m'agradaria saber amb quina tipologia sabeu més que no hagi escrit en aquest bloc?
Bé, jo ja he respost a la segona qüestió, jo ja he dit totes les tipologies que més o menys he sapigut. I a la primera pregunta, la meva resposta és.. jo escolleixo la tipologia entre caràcters. Per què? perquè m'he sentit identificada. Vaig tenir una relació amb una persona que ens estimavem en bogeria. Donaria la vida per ell i ell donaria la vida per mi. Teniem moltissima passió... però la pega és que erem iguals de caràcter, d'orgull i degoïsme. Llavors no ens aguantavem, perquè discutiem per coses que no sortien mai la solució perquè tots dos no volien fer-ho. Els dos teniem el mateix orgull i cap dels dos baixava del burro. Vém intentar no ser aixi i ser d'un altre manera però no erem feliços , perquè els dos erem aixi i prou. Vém decidir separar-nos però en quan passavent tres dies ens trucavem, quedavem i tornavem estar junts, perquè ens estimavem moltissim, estavem molt enamorats... fins que amb el pas dels anys ens adonavem tots dos que no podiem continuar aixi per molt dolorós que fos... perquè ens feiem mal... i era molt trist fer-nos mal si els nostres caràcters no es complementavem bé... per molt que ens estimesin no coallavem... i vem decidir separar-nos per un temps, sense trucar-nos ni veure'ns fins que un dia si ens trobavem no tinguesim aquest sentiment de tornar estar junts com a parella.
Bé, ara us toca a vosaltres! :)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anima |
TIPUS D´AMOR??
Sunday, September 4th 2011, 5:04 AM
Hi ha tantes combinacions, com relacions existens. A mes, aquestes combinacions, tambe van cambiant amb el pas del temps, allhora q cambiem nosaltres.
Com tot , les relacions es transformen,i el q ha començat essent una relacio lliure a voltes acaba essent una relacio per necessitat,o al inreves, una relacio q ha començat freda pot haver derivat en molt de carinyo i comprenssio...
Be, en tot cas, jo estic d´acord amb en Dorian, l´amor q jo trio es aquell q em fa sentir lliure i alhora m´enriqueix com a persona.
Un peto!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
