| |
UN SMS, VAL MES QUE L'OR DEL MÓN!
 diumenge 25/maig/2008 - 11:06  1968  3
Veiem una habitació amb un llit, sobre el llit estudiant una noia jove, s'aixeca un moment va cap a la finestra, i posa cara trista.
LAIA: Vaya merda de dia, avui també plou, una setmana seguida plovent, sense veure el sol, com vull concentrar-me si el dia es gris? Perquè la vida ha de ser tan injusta... :(
S'estira altre cop al llit a estudiar. En aquelles que son el mòvil.
LAIA: Si? Mireia carinyu, com estas? Jo? bueno aquí estudiant, però no em concentro per la merda de la pluja. Si, si estic sola a casa, mons pares han anat a pasar el finde al poble. I es clar, t'espero. Fins ara bonica.
Laia s'arregla, i arregla l'habitació. Segueix mirant-se els apunts, i al cap d'una estona pican a la porta.
LAIA: Mireia carinyu, si que thas afanyat!
MIREIA: Pensa que plou, i que només visc a dos carrers més enllà. Com estas?
LAIA: Cansada
MIREIA: No Laia, ja sas perquè t'ho pregunto.
LAIA: Doncs... sie t soc sincera, estic feta una merda. Només fa dos setmanes de tot plegat, i entre examens, pluja, cançons... No l'oblido, Mire.
MIREIA: Laia, se que és dur, però ho vaud eixar còrrer de mutuu acord, estaveu tots dos agobiats. Es normal que estiguis així portaveu dos anys. Però noe t preocupis carinyu, per algo estem nosaltres aquí!
LAIA: Ho sé, però es molt dificil segir endavant, tinc un buit al meu costat, necesito omplir-lo, però si no és ell, no vull res. No vull seguir. I si li envio un sms?
MIREIA: Laia prou, mentalitzat que això ha acabat, qui sap si ell ja no hi pensa en tu, o potser si...! Es que Laia, pensa que em va pasar a mi amb el Dani, el mateix, vale que duiem 6 mesos però es el mateix.
Laia agafa el mòvil, li van caient les llagrimes, i li llegeix entre sanglots lúltim missatge rebut del Gerard.
LAIA: " Princesa meva, no puc adormir-me si no és al teu costat, si tu no ets amb mi, el camí se'm fa dificil, però ara veig un abisme entre nosaltres, hem de parlar Laia, perquè la cosa no pot continuar així, t'estimo massa com per perdret"
MIREIA: Laia t'estas fent mal a tu mateixa.
LAIA: Més igual Mireia, peròd esprés d'aquest missatge va ser quan vam quedar, la discussió, els crits... Més tard la calma, l'últim bes i la despedida. Mai podrñe oblidar els ulls plorosos del Gerard.
Agafa el mòvil, va a deixar-lo, però de cop sona.
LAIA: És el Gerard Mireia, l'agafo!
MIREIA: Posa el mans lliures. ( Ho fa)
LAIA: Si?
GERARD: Laia, soc en Gerard, mira es que no sabía com començar... Laia que sento molt tot el que ha pasat, però es que en aquestes dues setmanes no he deixat de pensar amb tu, i que.... T'estimo, es lúnic que vull dirte, que potser ja t'he perdut però, volia que sapiguesis això! Bé si vols saber de mi, tic moll aquí al teu portal.
La Laia, agafa la jaqueta, i sense pensar-so dos cops, penja el telf i baixa al portal.
LAIA: ( Mig plorosa) Com vols que m'hagis perdut, porto dos setmanes esperante! T'estimo Gerard, com el primer dia! Perque has vingut sense paraigues, te posat això i puja.
GERARD: Ni que caigués un aiguat m'hagués impedit a venirte a veure. T'estimo i no vull separarme ni un sol segon de tu! T'eSTIMO!
LAIA: Jo també.
Es besen, i tots dos mig molls, sen van cap al pis.
MIREIA: Bé jo ja marxava, he vingut pels apunts, Adeu!
GERARD: Adeu Mireia.
LAIA: Adeu carinyu.
Mireia marxa, però Laia se n'adona que esta el seu movil alla, es gira, però Mireia ja ha marxat, mira el movil i veu que Mireia havia enviat un sms al Gerard, dientli que la Laia, la seguia estimant, que no perdes el temps. La laia tota orgullosa, va somriure, va deixar el movil, i va besar al Gerard
LAIA: Avui seras tot per mi, no penso deixar-te escapar mai més!
GERARD: Ni jo tampoc princesa.
Petò romantic.
|
Contactes
Registra´t
