| |
Un petit gran somni....una vida.
 dimarts 27/maig/2008 - 08:56  1376  1
A la recerca d’un somni el buscador incansable juga... es deixa anar per les valls solcant els cims més alts fent possible tan nobles gestes, de vegades escrites amb sang, i d’altres, amb la suor d’una il•lusió planera.
En cada pas pels cims o ports de les muntanyes ell crida al quatre vents “lho-gyelo” !!!! costum que va aprendre dels sherpes de la zona i que es una salutació als deus com a vencedors.....un respecte per les muntanyes....un saber-se petit i demanar permis per estar allà
Només els seus peus sabran del llarg camí cap a la felicitat i solament els seus ulls veuran el color de l’esforç... perseguint el seu somni... somiant amb la seva llibertat... que és només allà dalt on és ell mateix... on la mirada al blanc infinit de silenci l’aboca dins seu i se sent lliure... senzillament humà se sap solitari, i tanmateix sempre, amb commoguda fermesa atansarà la mà al company de cordada, amic fins al sacrifici final...... que on és ell podria ser l’altre.
Continua endavant !!!! plora i juga alhora amb el dolor de la lluita... ressegueix la bellesa de l’anhel que l’empeny... sent la fragilitat de la seva petitesa, rera cada petjada el sofriment no el fa enrere, i és amb deler que entreveu el cim i agraïts, junt amb els companys, podrà tornar-se’n, vencedor o no, però amb l’esguard resplendent d’haver tocat el cel...
Annapurna, fèrtil deesa... bressola com un nen al teu santuari el goig d’aquest buscador tenaç que en tu troba respostes a preguntes mai dites... cedint al cant de sirena ets el racó dels seus somnis, però tan fugissera... tants han sucumbit al teu embolcall de gel, que amb l’amor més pur fins al darrer alè han lliurat......
Mes l’atzar porta dol i amb la sang espesseint-se veu la mort tendint la mà... lluita per no tancar els ulls...... per moure les mans... per dibuixar als llavis paraules agraïdes a la bondat dels seus companys que intenten desesperadament ajudar-lo... com en un mirall sent el xiuxiueig dels que han mort com ell i s’ha estès en aquella pau, amb el cos net i despullat.... serenament espera mirant els estels de tan a prop... és allà on vol ser i cap company ha de patir.
Lentament perd el coneixement... sap que morint, pel seu desig, la fèrtil deesa l’abraçarà per sempre...... l’amanyagarà com el buscador que és...... i així podran jugar els dos, dia rere dia i esdevindrà etern en cada moment dels llargs silencis a les neus perpètues...
ara descansa als cims que l’han abraçat.............. Lho-gyelo !!!!!!!
Per Iñaqui Ochoa de Olza
Alpinista que va perdre la vida el passat divendres després d’una llarga agonia a la cara sud de L’Annapurna
www.navarra8000.com
|
Contactes
Registra´t
