| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de feda
|
|
| |
Moltes vides en una sola
 dimarts 4/octubre/2011 - 03:30  1811  6
Quan diem la nostra vida.... a quina vida ens referim?
la que hem deixat enrere?
la que tenim ?
la que ens espera?
la que necessitem?
la que somiem?
A voltes realitat i somni es confonen. A voltes ho volem barrejar. A voltes no ens en podem deslliurar
Però tot i així, en aquesta dura pujada per arribar al cim, el de cadascun de nosaltres, el que alguns assoliran i d’altres no, els que ho faran plens de nafres i els que es quedaran a mig camí.. tot i així i per no fer-ho tan dur ens hem de quedar amb els bons moments viscuts i tractar de cercar-ne d’altres, només així reeixirem.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vent |
mmmmmmmmmmmmm
Tuesday, October 4th 2011, 9:35 AM
Modestament penso, que la vida es composa de moments viscuts. Quina parida no?
La que em deixat enradera, és una part de vida viscuda amb les seves coses bones i les dolentes, si la mires amb rencunia et pot semblar una perdua de temps, un espai buit, afortunadament jo la recordo encara amb amor, amb bons moments i encara que mai la reviure me l'estimo.
La que tinc intento viure-la apasionadament malgrat els anys que tinc, malgrat que de vegades em faci mal opugui fer mal, intento això si omplir de rialles a qui m'envolta i que sigui feliç aquell moment que compartim.
La que m'espera és un misteri, encara no sé quin camí agafaré, les opcions de vegades es diluiexen i moren, i no faig res més que caminar sense saber cap on vaig.
La que necesito ni ho sé, és un altre misteri, un conjunt de dubtes que de vegades em fan trontollar omplin-me de joia, tendresa, tristor, buidor. La vida és com una roleta que de vegades encertes i altres no.
La que necesito? Em penso que ja la tinc, he de creure-ho per intentar estar bé amb mi. He fet moltes bogeries durant la meva vida, ara em sembla que sóc un xic més madur, un xic més aquella persona que voldria ser.
La que somio? Algú deia: Y los sueños....sueños són. Em penso que tenia una barca i es deia Calderón, no he mirat al google.
Pujar a un cim deu ser cansat, jo sóc gandul, només em moc quan cal i encara d'aquella manera.
Resumiria dient: Recorda lo bo viscut sense esperar que torni, però no deixis de voler viure les realitats que vinguin per intentar acabar d'omplir la teva vida.
|
|
vetera |
És una sola vida amb diferents paisatges
Tuesday, October 4th 2011, 5:12 AM
Els temps fa que les coses mutin, la vida sempre és canvi, tan a nivell físic, (cada 7 anys renovem totes les cèl·lules del cos), com emocional, a vegades per millorar i d'altres per empitjorar.
Potser el que a vegades ens caldria, és no posar el llistó massa amunt per no crear frustracions ni ansietats i també que ens eduquéssim en aprendre a ser autònoms per quan ens toqui, temporalment o no, ser-ho.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
