Article del bloc de Titania

Comprant excuses

diumenge 16/octubre/2011 - 10:30 1816 6

Hi havia una lluna plena radiant que amb un deix platejat deixava entreveure la perfecció de tot allò que il·luminava.
En Roger es fixà en tot allò que abastava la seva mirada, i copsant-ne la seva excel·lència se sentí satisfet de formar-ne part. Aquella sensació però, li durà poc. Quan s’observà en el mirall hi trobà una sensació ja coneguda, un cert regust d’insatisfacció que malmetia la perfecció del conjunt.
Aquella percepció no el va satisfer, però en coneixia un remei i decidí posar fil a l’agulla. Es tornà a mirar al mirall, ben endins, fins que va entendre el que necessitava.

Enfilà el carrer avall, i després d’unes quantes travessies, unes quantes places i tombar unes quantes cantonades, trobà el què buscava. El rètol de la botiga era cridaner, unes llums de neó anunciaven impúdicament: excusilàndia.
Potser feia temps que no hi anava, però seguia essent-ne un client fidel, addicte a les excuses.

-Bon vespre, Tomàs. Com anem?.
-home! Quant temps sense saber de tu, pensava que ja no et veuria més.
-Ai... jo també m’ho pensava, però mira... ja veus. Encara no he trobat el punt exacte.
-I doncs! Què és el que et cal? Ara tinc de tot i puc servir-te el què vulguis.
-A veure... Per a la feina, què tens?
-mmm... tinc, arribades d’ahir mateix, unes “peròelsoujam’estàbé” i unes “ésquel’antiguitatquetincéstanta” que donen molt bon resultat.
-Sí, posa’m una mica de cada. Penso que amb tres unces ja faré.

En Tomàs anà al prestatge que posava “feina” i agafant una capsa i després l’altra se’n serví en una paperina.

-Molt bé, i alguna cosa més?
-Doncs sí, posats a fer... Per la parella. Què tens per a la parella?
-El de sempre: Les “nosésime’nsortiréjosol” i “emfaporequivocarme” ara les tinc a meitat de preu. Però les “crecqueencaral’estimo” tenen molta sortida.
-Ummm... doncs crec que amb les “emfaporequivocarme” ja en tindré prou. Posa-me’n una lliura per no fer curt.

En Tomàs, fidelment, serví allò que li demanaven, content de poder satisfer al client. Amb un somriure li atansà les paperines, li cobrà i s’acomiadà desitjant-li que el producte li durés força temps (però no massa, no fos cas que perdés un client fidel).
En Roger arribà a casa i es prengué un combinat fet amb totes les excuses que havia comprat. Gairebé al moment se sentí alleugit, i quan contemplà la llum de la lluna ja no sentí cap sensació insatisfactòria, més o menys se sentia integrat en el reflex perfecte.

Uns mesos després, hi havia una lluna plena radiant que amb un deix platejat deixava entreveure la perfecció de tot allò que il·luminava, i en Roger es tornà a trobar amb la coneguda sensació del regust d’insatisfacció que malmetia la perfecció del conjunt.

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Més articles

Vols llegir més articles escrits per Titania? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics