| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de zinc
|
|
| |
Macia contra Companys.......
 dimarts 25/octubre/2011 - 06:44  1845  13
Acabo de veure el reportatge peli,de tv3 que ens ensenya la nostra historia mes recent?,recent,per l’amor de deu que ja fà anys que dura,mases!,una historia que crec que és tindria d’ensenyar a les escoles ,no a les tantes de la nit quant els nostres fills ja estan dormin ho clavats al face.
Avui,m’he adonat que paso de l’historia,de girar el cap i mirar enrera,em son completament iguals les raons i els motius del desastre de Catalunya,no en vull saber res del 1714 ni de la república ni d’en Franco ni dels meus avis ni de lamentacions,vull una pà tria reconeguda per tot el mon,vull els meus drets,vull un carnet en que posi que soc dels països catalans i que els països catalans no siguin estupids i s’ajuntin contra un front comú,que és Espanya.
Vull tirar endavant la terra on he nascut i que em sento meva,sense melangia amb unió,força i amb el cap ben dret mirant de front.
Una abraçada
Dolors.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Alfons_ |
Zinc...
Wednesday, October 26th 2011, 4:58 PM
Jo també ho vaig mirar. Em sonava tot a molt conegut, com si fos "ara mateix".
El Companys que, anant a la seva, fa un gest, proclamar la república a Barcelona depsrés que es proclamés a Eibar.
En Macià que ha de fer un pas més que el Companys i proclama la república Catalana.
I amb això, que al final a Madrid decideixen que cal fer fora el rei "ja".
El que vaig veure més clar és allò del Macià sol, absolutament sol, quan veu que no pot anar més enllà . Que ha de renunciar.
De vegades sembla que sigui aquà on ens hem quedat, sempre. Que ens agrada això de fer el joc de la puta i la ramoneta
(incÃs: sempre recordaré una companya de feina que anava amb moto i el seu cap havia anomenat "ramoneta" a la moto...)
doncs això, el joc de la puta i la ramoneta, i ara estiro una mica i em faig estimar, i sino es trenca la corda potser tindré una miqueta més, i després a poc a poc m'ho aniran prenent perquè no he sabut anar més enllà quan tocava ni fer-me respectar...
Ostres, això sembla la meva biografia, ara que ho penso.
M'agradaria que aquest 20 de novembre hi hagués majoria de vots nuls amb estelada dins del sobre. Trencament total i definitiu.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
