| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Dorian
|
|
| |
Abandonar Facebook
 dimarts 29/novembre/2011 - 03:52  1466  28
Prendre la decissió de deixar Facebook no és pas fàcil, però donar el pas requereix d'una gran força de voluntat. Hom té la sensació que perdrà el contacte amb aquella interminable llista d'amics i coneguts que figura en el perfil. No només això sino llençar la nostra vida digital a les escombreries pot semblar una tonteria, i és que hi hem invertit tantes hores a fer el tafaner, a explicar les nostres vides als demés i a pujar-nos l'ego, que deixar-ho de cop és com deixar de fumar d'un dia per l'altre. Però també, com el tabac, o ho deixes de cop o no ho deixes mai. Aquí no hi ha mitges tintes.
Jo fa gairebé un any que vaig tancar el meu perfil de Facebook, per mi, aquestes xarxes socials no tenen sentit, són un pou sense fons en el que hi poses hores, hores de la teva vida que ja no tornarnan. Els meus millors amics no tenen perfil a Facebook, i amb ells hi parlo per telefon, en persona o ens enviem algun que altre correu de tant en tant.
Mai he cregut en el concepte d'amistat virtual. Els amics són de cara i ossos, no una foto de perfil en la pantalla d'un ordinador. Per tant, si el que és virtual és un entreniment, prefereixo dedicar el temps a coses que m'enriqueuxin més que fer el xafarder i omplir el meu perfil de flortitures que em pugin l'ego.
Els que heu abandonat Facebook sebau del que parlo, els qu no hi heu entrat mai no us perdeu res de bo, i els que encara hi sou... penseu... penseu quan de temps dediqueu a una activitat que no us reporta cap benefici i que a sobre us allunya dels amics de debó.
I ara la pregunta: és el Xat una mena de Facebook més casolà i íntim?
Salut!
- Dorian "L'homme sans Facebook" -
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
MartinaH |
FB
Tuesday, November 29th 2011, 11:29 AM
Jo fa relativament poc, que tinc Facebook. I el cert és que me’l vaig posar perquè estava cansada de veure les cares d’espant de la gent, quan els hi deia que no en tenia. Semblava que hagués comès un crim!
I en comparació als 400 i escaig amics que tenen molts, jo en tinc pocs. La gent se sent orgullosa quan t’ho diu: “jo tinc X nombre d’ amics!” (encara que sigui una mica trampa, perquè: que si amic de l’associació de no sé què, i de no sé quantos...).
Vaja, que aquesta xarxa en qüestió serveix per medir el teu nivell de popularitat, per veure quants amics tens, què mengem, qui té més fotos, qui rep més petons, etc . En fi, pura tafaneria!
També és veritat que et pot servir per retrobar-te amb persones a les que les hi havies perdut la pista.
Però si et localitza algú amb qui et fa mandra retrobar-te, llavors què? Et trobes amb el dilema de si rebutjar l’amistat i que es pugui ofendre. I si l’acceptes llavors et sents amb l’obligació de mantenir-hi cert contacte, dir-li de tant en tant que t’agrada algun dels seus comentaris... uf!
Si és que ens compliquem la vida de mala manera i nosaltres solets!! Jejeje!!
Ojo! Que jo ho critico però jo segueixo tenint FB!! ;)
|
|
Ellesmera |
a veure
Tuesday, November 29th 2011, 11:17 AM
estic d'acord en què els amics són de cara i ossos però facebook és una altra cosa.
Jo hi vaig entrar per localitzar les meves antigues companyes d'escola a qui havia perdut la pista i ho vaig aconseguir. El segon pas va ser una trobada-sopar que va resultar d'allò més genial.
Hi entro poc, com a molt un cop per setmana, i rara vegada penjo res però...com que la majoria "d'amics" són alumnes i ex-alumnes em fa gràcia veure què van fent.
Esborrar-me no té sentit perquè no estic enganxada i de tant en tant em serveix per passar l'estona veient les tonteries que pengen.
El xat no el veig com un facebook perquè tot el què publico està a l'abast de tothom i no tan sols de suposats amics.
De sempre he vist el xat com una macrofesta on quan entres no coneixes ningú. Poc a poc, a través de blocs i de privats vas coneixent gent diversa. Amb alguns ja veus que no hi ha res en comú, amb altres inicies una relació que amb el temps es converteix en amistat o una altra cosa, però sempre després d'una trobada real.
Quedar-se en l'anonimat d'un nick no li trobo la gràcia. Per això són genials les trobades: cimema, tertúlies, sopars, excursions...
|
|
Peztit |
ahahahah!, Dorian,
Tuesday, November 29th 2011, 11:14 AM
Com a mínim t'has rigut! M'agrada molt fer riure (sempre he volgut ser paiasso, però no m'han deixat mai)...XDDD!
Ara m'has fet recordar aquella frasse del Martin Sheen en Apocalipse Now quan estava tot tirat al llit esperant una missió deia "cuando estava en la jungla deseava volver a mi hogar, con mi mujer, pero cuando estava con mi mujer, sólo deseava volver a la jungla de Viet-Nam"...
Vaja, que cuando estem al facebook, volem tornar al xat, i quan estem al xat uns dies, tornem a dessitjar estar al facebook....ahahahaah....és una pura addicció.
En fi. Tot en justa mesura.
Salut!
|
|
javinc |
jo en tinc
Tuesday, November 29th 2011, 8:41 AM
hola dorian,,menalegro de retrobarte,,,,jo tinc face,msn,i movil pero et pots creure q faig servir poc,potser pel poc temps q tinc
,i mhi entenc menys,,perq es com xines
ara tinc una webcam q no te audio,, i es veu fatal ,,,doncs tornemhi
tot elq no sigui abraçar i tocar,,no es tan interessant,,,
la realitat supera la ficcio....pero mira aqui estem xerrant,,,,incomprensible oi???
|
|
Celrogent |
no em genera confiança...
Tuesday, November 29th 2011, 7:30 AM
jo em trobo en la mateixa situació que l'ae i el persi . Ni tinc facebook , ni twiter, ni ipad , ni ipod... Com dieu Facebook pot resultar més aviat útil per organitzar puntualment esdeveniments o per motius laborals que no pas per invertir-hi moltes estones ( com també pot passar aquí ). Però preferixo utilitzar altres mitjans: telefon, correu @, msn, com deia en Dorian.
A més recentment s'ha descobert ( tampoc era cap secret ) que facebook facilita les dades personals dels seus usuaris a empreses. El cas mès recent el d'un noi irlandes de 24 anys que els va denunciar al haver mantingut en actiu tota l'informació d'un perfil que feia temps havia donat de baixa, o l'asociació de consumidors de canadà que els va denunciar per violar la privacitat dels usuaris.
D'altre banda , penso que el concepte és bo ( xarxa social) el problema com tot és l'ús o abús que se'n pugi fer.
Per cert.... tant extrany és no tenir facebook ? sempre que dic que no en tinc la gent em mira amb cara de sorpresa...
|
|
tati77 |
Jo també tinc facebook...
Tuesday, November 29th 2011, 6:23 AM
i el faig servir molt. Ara, totes les persones que hi tinc agregades són persones que conec directament: amics, família, exalumnes (fa gràcia veure de tant en tant com els hi van les coses),etc.. Com diu la Sílfide és una manera d'estalviar telèfon... jo he arribat a preparar classes amb companys de la feina xatejant pel facebook, faig servir el seu correu i per muntar esdeveniments va molt bé.. i alhora és com un espai de blocs però de gent més propera (algunes de les coses que he anat penjant als meus blocs del xat.cat les he descobert al facebook).
També has de saber fer-lo servir però és com tot, cal una mica de seny!
I dir que el xat.cat és més cassolà i íntim... des del meu punt de vista és tot el contrari. No recordo quanta gent s'ha creat perfils aquí (tot i que se que són moooooolts), però tot plegat vol dir que poden veure el teu perfil, les fotos que pengis, llegir els teus blocs... d'íntim no té res però també dependrà de l'ús que en faci cadascú...
|
|
Silfide |
mira!!
Tuesday, November 29th 2011, 6:05 AM
ahir vaig prendre una decissió....vaig esborrar del facebook a la gent que no cieneixia en persona (em sap greu pels aludits, quan us conegui en persona i si m'acccepteu, us tornare a demanar l'amistad), per que he decidit fer aquest filtre, ja que per mi el facebook és molt més personal que el xat, per que les meves trrobades socials es gestionen per aquesst canal, i tinc massa informació com per tenir amistats virtuals perlla. A més , estalvio molt de telefon a l'hora de quedar per fer un café!!jo us animo a tenir facebook, si esteu comodes amb el concepte, o si us és util (a mi molt), i he de dir que agrago a la gent amb la que estic en contacte i mpestimo, els virtuals...que s'ho currin una mica i em vinguin a veure.
|
|
anima |
Mira!!!!!!
Tuesday, November 29th 2011, 5:26 AM
menys mal, q ho diu algu. Es q cada cop q dic q no entro gaire al Face, pq m´avorreix em miren malament..., com q soc de poble!!
El xat tambe es una xarxa social i com a tal, en pots fer un bon us o be un us desmesurat.
A mi m´ha enriquit en general, pero estic d´acord amb tu Dori, q costa deixar de passar a donar un tomb per saludar als amics vespertins q normalment compartim mes d´una rialla i tambe esdeveniments de tot tipus.
AE, carinyo,, a mi no em vas dir aixo de q no vas amb dones, quan ens vam coneixer, tot el contrari; em vas fer una caiguda d´ulls q ja voldria la Penelope Cruz en els seus millors papers.
AH , i gracies al xat.cat, us he conegut a tots dos, Dori i Ae , i " es de bien nacida ser agradecida " q deia aquell.
PETONS
|
|
paris |
M'imagino que si
Tuesday, November 29th 2011, 4:27 AM
Però del xat no puc opinar gaire perque jo no xatejo.
El que si que és cert, és que a través dels blocs, o gràcies a ells, he fet amics, però quan de debó els he pogut considerar amics és quan ens hem conegut personalment.
Per tant, et dóno la raó: els amics han de ser de carn i ossos, però si no fos pel xat, bloc o disgues-li com vulguis, no els hauria conegut.
Jo tinc facebook, però només l'utilitzo perque de tant en tant, algú que no té el meu correu em deixa un missatge o per assabentar-me d'activitats del poble que no trobes als taulers informatius de l'ajuntament. De fet, en podria prescindir perfectament, però com que no hi estic enganxada, no em preocupa.
|
|
Ae |
io sono la donna senza facebook
Tuesday, November 29th 2011, 4:15 AM
jo dec ser una bitxa rara...no tinc facebook, ni twitter, tinc un mòbil que només rep sms i trucades, envia sms i fa trucades, ni Ipod, ni Ipad, ni res de tot això...simplement entro en un xat, que sé que hi és, quan crec oportú entrar-hi...i si hi perdo hores de son és conscientment pq hi estic a gust...sinó agafo el meu llibre o em deixo anar en braços del meu estimat Morfeu...
i quan em pregunten...no tens facebook??? jo responc: qui em vol trobar ja sap on em pot trobar!!!
De fet també em miren malament quan dic que ni fumo, ni bec ni vaig amb dones...pffffffffffff... opcions de la vida!!!
A mi m'agrada molt més la digitalització real: el poder tocar les persones, el parlar cara a cara, contemplar la lluïssor dels ulls de qui t'està contestant...i no passar-te la vida picant tecles i rascant pantalla...en fi...però el xat a vegades és un bon invent i hi pots conèixer gent que val la pena...!!!!! Dorian: BENVENUTO AL MONDO SENZA FACEBOOK!!!!!!! (jo crec que no ens morirem d'això...)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
