| |
Adoptem?
 dimarts 29/novembre/2011 - 11:02  1457  3
L'altre dia em va sorprendre una conversa que tenien 2 companys de feina en relació a una 3 persona, una noia, també companya de feina...
El tema és que ja fa un temps que la noia conviu amb el seu ,ara ja ,marit .Com és normal al cap d'uns anys van plantejar-se tenir un fill.
Però va sorgir el problema de la fertilitat, amb el conseqüent desengany ( sé que aquest tema arriba a afectar un munt , ho dic per experiència ja que en un moment de la meva vida vaig viure una situació similar ....). La qüestió és que com alternativa, i al igual que fan moltes parelles en el seu cas, van decidir adoptar.
Van estar assesorant-se a diversos llocs, i al cap d'un temps i d'anar cap aquí i cap allà al final van arribar a una desicisió, adoptarien una nena, en aques cas una nena africana.
Ara ja ho saben segur , a finals del mes passat la van informar que ja podia anar allà a conèixer a la seva futura filla.
Aquestes setmanes s'han convertit per ella en una mena de compte enrera, la veus més radiant, més alegre, però alhora la notes tensa i nerviosa ( pel seu cap passen un munt de mobles pintura, vestits, i demès utencilis per a nadons ).
Aquest proper mes de desembre esperen poder viatgar a àfrica per veure-la, amb el problema afegit que no saben quan podran tornar doncs aquestes dates coincideixen amb la peregrinació a la Meca de molts africans d'ètnia musulmana i es veu que hi ha overbooking...
Bé, aquesta és més o menys la situació...ara anem a la conversa.
Parlaven d'ella arre'l de tot això comentant que estava molt nerviosa i amb ganes de tenir-la ja en els braços. Però de sobte la conversa es va derivar per una altre vessant.
- No sap on es possa, quina manera de complicar-se la vida-- diguè un company, pare d'una nena de 18 anys.
- Si , i tant això més que res es un caprici! - respongué l'altre companya, de 52 anys i que no és mare.
- Dona un caprici no... és la seva il.lusió- vaig replicar
- Si, il.lusió això no t'ho nego.... però s'ha parat a pensar amb quines circunstancies li donaràn la nena? estarà sana?- va dir altre cop ella
- Se suposa que si, no? Per això estan els organismes que ho gestionen...- vaig respondre jo
- Mira- digué l'altre company- això de l'adopció és com una màfia, les criatures tenen com una mena de catxe, és a dir, no costa el mateix adoptar un nen xinès , que un nen africà perquè ens entenem...
-Vols dir ?- vaig insistir
- Per descomptat- reafirmar ell- és més a part del catxè hi han unes llistes d'espera, i tal com et deia molta gent opta per adoptar nens africans per aquest precís motiu , la llista d'espera no és tant llarga i diguem que surt més "econòmic" o " asequible"
Ostres en aquest moment, se m'ha crispat l'ànima i he pensat que era un racista de merda.
La conversa ha continuat, dient que si vindria sana, que si ella tenia uns amics que van adoptar una nena russa que tenia i té problemes de salut, que sino només son disgustos i problemes i metges, que si que faria quan la nena tingues 20 anys si ella en tindria 65 i estaria per jubilarse, que si la nena podria tenir problemes de racisme perque viuen en un poble relativament petit, etc...
Potser si que s'han de tenir en compte moltes coses lo primer i funamental , és preguntar-se si se li podrà donar totes les comoditats i atencions ( econòmiques ) tal i com per desgràcia està tot avui en dia.
Apart d'això , tant sols que hi hagi salut i sobretot amor i comprensió, per mi la resta son futeses... no sé jo aquest món de l'adopció el desconec i si t'ho mires fredament potser si és com una mena de màfia, m'agradaria pensar que no....
|
| |
Krasis |
aix
Tuesday, November 29th 2011, 11:13 AM
jo no sé com va la veritat, si que he sentit que costa més adoptar a nens de segons on però crec que és perquè a segons a quins paisos hi ha com una mena de convenis fets ja i és més fàcil. Igualment van dir en un documental que mínim t'has d'esperar dos anys i, això, si passes totes les proves que et fan per donar-te vàlid o no per ser pare. A veure, que no dic que no estigui bé eh, perquè s'han d'assegurar que el nen o nena estiguin bé, però entre poc i massa potser. Què fort lo que va dir la companya de feina de que era un caprici, aix, i ho diu ella que no té fills, què sabrà doncs i quina ràbia quan diuen: i estarà sana? aix, en parlen com si fos un objecte que pot tenir una tara i que llavors ja no voldrien quines persones, en fi...
|
 |
|
Contactes
Registra´t
