| |
TOMMY
 divendres 2/desembre/2011 - 06:36  1470  2
El passat diumenge 27 de novembre la premsa británica es feia ressò de la mort als 84 anys del cineasta Ken Russell, un nom no gaire conegut pel públic d’aquí, però que si fem una breu repassada a la seva carrera, potser no deixarem escapar algún film que haguem vist d’aquest especialista en muntar unes coreografíes a cavall entre la psicodèlia i l’excentricitat més absolutes que omplien de color i música les pantalles.
Potser se’l recordarà més en posar-se darrera la direcció de “Dones Enamorades” (Women in Love, 1969), adaptació d’una novela de D.H. Lawrence interpretada per Glenda Jackson, Oliver Reed i Alan Bates, i que guanyaria, en l’apartat de millor actriu, una de les quatre nominacions als premis Oscar.
Als anys setanta van proliferar unes pel.lícules sota la seva firma com “El Nuvi (The Boy Friend, 1971), les biogràfiques “El Mesies Salvatge” (Savage Messiah, 1973) inspirada en la vida de l’escultor francès Henri Gaudier-Brzeska; d’actors de l’alçada de Rodolfo Valentino a “Valentino” (1976) on Rudolf Nureyev es posava en la pell del latin lover que, fins i tot, després de mort aixecava passions i suicidis. Així com també es va dedicar a biografiar fílmicament, i desde el seu punt de vista excèntric, la vida de musics a “Mahler” (1974), i “Lisztomania” (1975).
Però és amb el musical “Tommy”, que Russell mostra les seves psicodèliques credencials. Influenciades en part per la clamor del “glam-rock” en detriment a les que comencaven a ser arcaiques estrelles del rock. Els Beatles no existien com a banda, els Stones tampoc es podia dir que passesin per una bona època, i David Bowie, Tyranosaurus Rex i l’ombra cada vegada més propera dels Sex Pistols comencaven a envaïr l’escena musical.
Al comprovar que Broadway volia anar més enllà dels escenaris, Russell es va fer amb els drets de “Tommy” el doble álbum que la encara resistent banda “mod” The Who edità l’any 1969. Considerada la primera òpera rock conceptual abans de “Jesucrist Superstar” i “Hair”, Ken Russell va començar a treballar en un film íntegrament musical i basat en el disc interpretat no només per músics com Tina Turner (sense l’Ike), Eric Clapton o Elton John, sinó també per actors de l’alçada d’Oliver Reed (Gladiator), Ann-Margret (Cactus Jack) i Jack Nicholson (aquest no necesita presentació).
Anteriorment “Tommy” fou una idea que impulsà Pete Townsend perquè la banda The Who tirés endavant amb una proposta arriscada. A Townsend el fascinava la figura d’un mestre espiritual, el gurú Meher Baba en els continus viatges que el guitarrista feia a la India. Meher Baba era conegut perquè el 1925 fins el 1969, any de la seva mort, va decidir deixar de parlar per guiarse en la meditació i la contemplació, fent ús només de gestos manuals per comunicar-se amb els seus admiradors, que no eren pocs.
De fet “Tommy”, tan el disc com la pel.lícula, tracta sobre la meditació i la letargia. I du el nom del protagonista, un nen orfe de pare que decideix enmudir, veure i escoltar quan s’adona que el seu progenitor ha sobreviscut als bombardejos de Londres. Tommy viu amb la seva protectora i un despòtic vividor que ha pres com a nou espòs fent-li viure una mentida al vailet. Fins a l’edad adulta el rebel Tommy coneixerà la fama com a rei del “pinball”, serà testimoni del seu propi miracle personal i deixarà una petjada que milions de seguidors li apareixeràn pertot arreu renunciant al que ell en la seva primera etapa de vida havia fet.
Podem treure diferents lectures sobre aquest apoteòsic musical; antireligiós, antimaterialista, antoconsumista… Però temes com “Listening to You”, “Sally Simpson”, “The Hawker”, o “Pinball Wizard” quedaràn gravats a la memòria, I no falta tenir vista, ni parla, ni oïdes per perdre-la. Sinó ment,… Que per això ens desplega en els sentits i ens du a tots els racons de la imaginació que versa esquitxant violentament com qui llença pintura de colors contra una paret blanca. No sé com definir més aquest gran musical. Amb “chapeau” em quedaria curt.
Títol Original: Tommy
Direcció: Ken Russell
Intèrprets: The Who (Roger Daltrey (veu) Keith Moon (bateria), Pete Townshend (guitarra) i John Entwistle(baix)), Ann-Margret, Oliver Reed, Elton John, Jack Nicholson, Tina Turner, Eric Clapton, Robert Powell, Paul Nicholas, Barry Winch, Arthur Brown, Victoria Russell i Ben Aris
Nacionalitat: Regne Unit
Durada: 119 minuts (Color)
Gènere: Musical
Any: 1975
Enllaç: www.youtube.com
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
