| |
Amb una mica de retard...
 diumenge 4/desembre/2011 - 06:16  596  1
he rebut aquesta carta de l'ANTONI BASSAS i la volia compartir amb tots valtros: per no perdre la dignitat... tots el que ens volen és anihilar (poder judicial i poder legislatiu ecspanyol: quina pantomima!), fer donar passos enrera, genuflexions... i aix... no segueixo que... Tribunal constitucional -prostitucional seria més entenedor- tribunal dels més corruptes...
La sentència del català a l'escola
Per començar, mirem-nos-ho amb serenitat: Catalunya n'ha passat de
molt pitjors i, a diferència del drama de la guerra, l'exili i la
dictadura dels nostres pares, res del que passi ara no ens agafa ni
captius ni desarmats.
Autoestima: som al cantó correcte de la història.
Malgrat tots els intents d'aniquilació, Catalunya i la seva llengua
encara existeixen, mil anys després. Aquells que abracin la causa
de la llibertat i de la cultura no poden sinó abraçar la causa de
Catalunya.
Persistència:
A vegades, cal repetir el que és obvi. Per a nosaltres, l'espanyol
és més que un idioma útil per anar pel món, i per a molts de
nosaltres, és una llengua de la família, si no la llengua de la
família.
La seva superioritat demogràfica és tremenda, sense oblidar que
estem obligats a saber-lo per llei. Per això tots els
catalanoparlants som bilingües. Per això el nostre sistema educatiu
garanteix el coneixement del català i el castellà al final de
l'ensenyament obligatori.
Els catalanoparlants no tenim cap problema amb l'espanyol, sinó amb
l'anglès.
Qualsevol que no negui la realitat de Catalunya sap que l'únic
problema real és al revés: com garantir el coneixement i l'ús del
català de tothom que viu a Catalunya, sobretot ara, quan per a
centenars de milers d'immigrants la llengua de la família és
l'amazig, l'àrab, l'urdú o l'espanyol de Sud-Amèrica.
Aquest és el problema i per això la immersió és imprescindible.
Indignació:
Catalunya va seguir els procediments previstos a la llei i va votar
sí a l'Estatut, malgrat que ja venia retallat pel Congrés, víctima
de la calculada histèria política del Partit Popular i l'ànima
jacobina del PSOE.
Un Tribunal Constitucional desacreditat el va sentenciar
políticament, i ara resulta que hem d'anar cap enrere? De cap
manera. La dignitat passa per un gest excepcional de desobediència.
Així s'han comportat altres pobles en el curs de la història, i ara
ens toca a nosaltres.
(Això sí, no fem escarafalls amb les sentències si després no som
capaços d'aguantar una conversa en català o ens dirigim en castellà
a un desconegut.)
Fer un pensament:
No podem continuar vivint en aquest continu estrès nacional. No
podem admetre que Espanya ens tracti com una nosa, que presenti la
llengua catalana en termes de conflicte, que ens esgoti fiscalment,
que ignori la nostra producció cultural, que hagi arribat a
boicotejar nos comercialment i que, a sobre, alimenti i propagui
diàriament la mentida sobre Catalunya, tant se val que parli de
llengua o d'impostos.
Já fa massa temps que dura, i tots ho veiem. Les crides al
desacatament de la sentència d'aquests dies, o a la insubmissió
fiscal mesos enrere, són manifestacions d'un malestar constant que
evidencia un problema de fons que no fa més que créixer i que ja no
podem ignorar ni llegar a la pròxima generació: l'única convivència
possible amb Espanya és la de dos bons veïns. Catalunya no pot
continuar sent tractada amb els mateixos drets que un menor d'edat.
Ser catalans és la nostra manera de ser al món. Massa gent ha patit
tortura, presó, exili o mort per preservar la nostra identitat. La
resposta que ara donem, i singularment la que donin els partits
polítics catalans, és una qüestió de dignitat.
|
Contactes
Registra´t
