| |
Sóc sincerament teva però..
 diumenge 4/desembre/2011 - 10:21  669  1
De vegades els sentits poden més que tots els raonaments del món, així una olor, una imatge, una música sobtada ens impacten com res i ens fan reconsiderar les coses des d'un altre prisma. Passa amb els olors de la infantesa, de colònies conegudes que ha dut algú estimat (o odiat), el gessamí, el "don diego" (que és una flor que s'obre al vespre i n'hi ha moltes a l'estiu que fan boletes com de pebre), l'olor de pa acabat de fer, de cafè, de torrada, dels àpats de l'àvia, de l'habà del diumenge de l'avi, l'olor dels llibres de l'escola acabats d'estrenar, dels cotxes nous, de la carn a la brasa, de talcos de bebè... buf podria continuar una bona estona.. Fa uns mesos es va donar la coincidència que la dona va agafar el tren per anar de Passeig de Gràcia a Estació de França on feia molts anys, des que era petita, que no havia tornat. En baixar va haver d'esperar una estona, a la seva dreta hi havia una senyora que duia una colònia que feia molt molt temps que no havia tornar a sentir, a la seva esquerra sonava una música que primer no va identificar. En veure el sostre de l'estació de França que tant havia significat en la seva infantesa va poder escoltar la veu de Serrat... "soy sinceramente tuyo pero..." i llavors tot va tenir sentit de sobte, el jo del seu passat tornava per fer-la despertar del seu present, allí en aquella lletra tenia la resposta:
No escojas solo una parte
tómame como me doy
entero y tal como soy
No vayas a equivocarte
Soy sinceramente tuyo
pero no quiero mi amor
ir por tu vida de visita
vestido para la ocasión
Preferiría con el tiempo
reconocerme sin rubor
(Estribillo)
Cuéntale a tu corazón
que existe siempre una razón
escondida en cada gesto
del derecho y del revés
uno siempre es lo que es
y anda siempre con lo puesto
Nunca es triste la verdad
lo que no tiene es remedio
Y no es prudente ir camuflado
eternamente por ahí
ni por estar junto a ti
ni para ir a ningún lado
No me pidas que no piense
en voz alta por mi bien
Ni que me suba a un taburete
si quieres probaré a crecer
Es insufrible ver que lloras
y yo no tengo nada que hacer.
(Estribillo)
Cuéntale a tu corazón
que existe siempre una razón
escondida en cada gesto
Del derecho y del revés
uno es siempre lo que es
y anda siempre con lo puesto
Nunca es triste la verdad
lo que no tiene es remedio
Joan Manuel Serrat
www.youtube.com
|
| |
purpurinaa |
Saps una cosa ?
Monday, December 5th 2011, 5:05 AM
Aquesta cançó es un dels meus "lemas " . Des de que la vaig escoltar per primera vegada, ja fa molts anys, la vaig adoptar . Crec que la honestedat amb un mateix es bàsica per el propi equilibri, i es el primer pas per el nostre desenvolupament com a persones. A nivell "extern " , amb les relacions amb els demés, exactament igual . S'ha de procurar partir de la veritat , no del que voldríem que fos . Si de cas, lluitem per que ho sigui, però no maquillem la realitat , que així només es fan castells de fum...
|
 |
|
Contactes
Registra´t
