Article del bloc de ignatxo

UN MÈTODE PERILLÓS

dilluns 5/desembre/2011 - 06:54 1626 6

No ens enganyem davant del darrer experiment del cineasta canadenc David Cronenberg, un home capaç de posar-se rera les càmeres amb obres mestres de l�’alçada de l�’”Àpat Despullat” (The Naked Lunch, 1992) com interpretar un científic empalat en un capítol de “Divendres 13”. “Un Mètode Perillós” no és un film fácil de digerir si burxem amb les malsanes obsessions del director de “Scanners” (1982) i “Promeses de l�’Est” (2007). L�’acció en el seu darrer treball ens porta a la Suïssa i l�’Àustria de principis del segle XX on els camps de la psicologia i la psiquiatria encara eren terrenys verges i difícils d�’explorar.

L�’argument ens centra en el xoc d�’idees enfrontades entre dos grans genis d�’aquesta especialitat com Sigmund Freud (Viggo Mortensen) i Carl Gustav Jung (Michael Fassbender). El primer aposentat a les seves tesis i l�’altre avesat a caure en un inconformisme que no coincideix amb les teories del seu mestre, arrelat a la seva religió, la jueva, contra l�’aleshores arriscades conclusions i estudis que el jove Jung, de raça ària, extreu de la seva pacient preferida; una jove estudiant del mateix ram, d�’origen rus, anomenada Sabina Spielrein (Keira Knightley), afectada pels fantasmes d�’un passat infantil basat en abusos paternals i que acabaràn aportant-li una visió complaent de la sodomia (gaudeix que la peguin, la pobra) així com l�’irrefrenable desig del sexe sense límits, pràctica tabú en l�’ imperial època en què es desenvolupa el film.

El “Mètode Perillós” consisteix en les noves teories que posa a prova Jung per demostrar a quin status de la “psique” se li ha de posar al pacient en el seu estat mental i no clasificar-lo per la seva patologia, com defensa Freud. L�’estira i arronsa entre ambdós es fa cada vegada més agut, amb un enfrontament basat en el diàleg entre els dos genis. Mentrestant Sabina procura tirar endavant els seus estudis agafant Jung com a amant, mentre Freud es resigna a conservar el seu “ego” com a eminent i respectada autoritat dins la professió.

No nego que el guió està ben elaborat (tot i que massa complexe per ments poc entenedores en la matèria) i que els tres actors protagonistes s�’ho valen amb els respectius papers que els pertoca. I el que em dol és que Cronenberg s�’embarbussa en el problema i desaprofita la caracterització de cada un d�’ells convertint el que podia haver estat un perfecte drama coral en un instrument temàtic. (Com si ens passéssin un documental sobre arquitectures imposibles narrat per un actor fent de Gaudí).

L�’ambientació de l�’època és de fàbula; un encert en les localitzacions així com el vestuari… Però massa densitat en el tema que ens vol proposar Cronenberg (la obsessió malaltissa del sexe evasiu i l�’element autodestructor com a nexes) acaba decaient un producte que, ja posats a no exigir-li un llenguatge més entenedor, li falta empemta dramàtica en algunes escenes clau.

Aquest darrer treball del realitzador de “La Zona Morta” (Dead Zone, 1983) em recorda vagament al seu primer llargmetratge, “Stereo” (1968), que rodat en un post-modern però buit edifici que recreava una clínica (escenari cronenbergià per excel.lència) al mig d�’un bosc d�’Ontario i on, en format documental narrat como una tesina mèdica, un grup de pacients eren sotmesos a un tractament quirúrgico-cerebral amb la finalitat que, l�’esmentat col.lectiu, havia de notar les sensacions entre uns i altres a través de la ment. Una cinta extranya que obriria les portes a una extensa filmografia protagonitzada per telepates (Scanners) esquizofrènics (Spider), epidèmies ninfòmanes (Vingueren de dins de…) atractives pacients assassines (Rabia), científics bojos (Cromosoma 3; la Mosca), escriptors paranoics (l�’Àpat Despullat), obssedits cirurjians (Inseparables) o pacífics ciutadans afectats per l�’amnèsia (Una Historia de Violència)…

Títol Original: A Dangerous Method
Direcció: David Cronenberg
Intèrprets: Michael Fassbender, Keira Knightley, Viggo Mortensen, Vincent Cassel, Sarah Gadon, Katharina Palm, Christian Serritiello, Andrea Magro, Bjorn Geske, Franziska Arndt, Wladimir Matuchin, Clemens Giebel
Nacionalitat: Canadà-Alemanya
Durada: 93 minuts (Color)
Gènere: Drama
Any: 2011
Estrena: 25/11/2011
Enllaç: www.youtube.com

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Més articles

Vols llegir més articles escrits per ignatxo? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics