| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de mpoppins
|
|
| |
Un altre poema manllevat
 diumenge 11/desembre/2011 - 05:04  1596  4
Ponent
Pujo l'escala fosca.
Llençols flairosos de llessamí
i els finestrons ajustats.
L'horitzó es beu el ponent,
fresqueja.
Digues, per què no?
Porta'm el brou espès de la memòria
i deixa que et vegi a contrallum.
Quan caigui el teló
et vull presonera eterna de la boira.
oicnoperon
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
lli |
en els graons ...
Wednesday, December 14th 2011, 3:47 AM
de la vida, arriba un moment que estem bé amb la nostra intimitat,( primera estrofa) però ens adonem que alguna cosa no em fet bé, això és el fred que ens penetra l'ànima, (segona estrofa) i aleshores necessitem, l'escalfor de la memòria, d'aquell temps passat (tercera) en els que els nostres cossos es fonien i estaven atrapats en la boira de l'AMOR.(última)
Popppins , és així com jo la interpreto.Veterà tampoc no en se, però m'agrada, i aquesta m'ha vingut al cap això.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
