| |
...prendre temps al temps...
 dimarts 13/desembre/2011 - 07:10  1366  2
...la veia plorar, i així, veia com amb els seus dits s’apressava a intentar esborrar les llàgrimes que resseguien el perfil de la seva cara...
Sentia haver preguntat, de la mateixa forma que sentia que tot allò no estava sota el seu control.
Sentia aquella que ara jeia al seu costat, que havia aparegut setmanes enrere en la seva vida sense voler i sense avisar i per moments, i amb la desesperació de no poder-ho evitar, havia començat a estar en ell essent incapaç de racionalitzar el per què de les emocions extintes que ara i com si d’un camp fèrtil es tractés, naixien amb orgànica consciència.
Ara es sentia contradictòriament be, amb el regust tebi de la inseguretat i la incertesa que poc a poc havia arribat.
Es preguntava si el que representava el fet de no poder qüestionar-se raonadament aquella atracció per aquella persona i aquell cos, era allò que ella per si mateixa era i lluïa amb descarada honestedat per davant d’un fràgil cor maltractat i amagat pels patiments d’una vida pretesa i desitjada.
Pel seu passat, no pretenia saber qui eren; robar només temps al temps d’una vida que els havia estat aliena i que li l’ha hi oferia amb sarcasme arrogant.
Nu davant d’ ella, amb les pors als seus peus, desig i gratitud per poder conèixer-la i gaudir de cada instant del seu aler.
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
