|
Buscant acudits he trobat aixo hahahaha
dilluns 19/desembre/2011 - 12:31 1526 6
De nit, ets al llit i sents un soroll estrany. Què fas? Et tapes amb el llençol. Perfecte! Què passa? El llençol és antibales? Que si ve una mala persona amb un ganivet no el podrà travessar? Se li doblegarà el ganivet? No fotem!
I quan ens pica per mirar sota el llit? Apa, que ja tenim una edat! A més, suposant que hi hagi un assassí a sota del llit, què hi guanyes mirant? Que et mati abans? Fantàstic! Us imagineu que un dia trobéssim algú sota el llit? Què li diríem?
- Bona nit.. què? Assassinant, oi?
- Sí, és clar... hom s’ha de guanyar les garrofes...
- Però a qui se li acut ajeure's a terra? Surti d’aquí que es quedarà gelat. Vinga, aixequi's, que amb tanta pols li agafarà asma!. Mati’m al llit, que estarà més còmode.
Una altra reacció estúpida davant la por és mirar a dintre de l’armari, que ja és el súmmum. Perquè, ja em direu, a qui li cap un senyor a dintre de l’armari? Però si el dia que planxes no saps on ficar tota la roba, com se’t va a ficar un paio allí dins?
Una altra situació. Sents un soroll estrany a casa i t’aixeques, espantat, en calçotets, i preguntes:
- Que hi ha ningú?
Què et penses? Que si hi ha algú et contestarà?
El millor és quan arribes a la conclusió que si hi ha algú només pot ser darrere la porta del bany, perquè ja has escorcollat la resta i què fas? Treus el cap poc a poc, més que res perquè si hi ha algú t’encerti de ple. Ai, senyor!
Una altra. Vas en cotxe i, de cop i volta, el conductor comença a córrer com si fos en Carlos Sáinz, però sense Carlos ni Sáinz, i tu, acollonit. Què fas? El més normal és que et protegeixis: t’agafes a la nanseta de plàstic de sobre la porta. Ara ja es pot estampar, si vol, que tu vas agafat a la nanseta...
En aquesta situació el que fan les mares és agafar-se a la bossa i posar-se-la davant, com si fos un airbag.
I Quan vas en bicicleta per una baixada i s’embala? Què se t’acut? Treure els peus dels pedals! Molt bé! Molt intel·ligent! Quan et descontroles del tot, deixes anar també les mans del manillar. Sí senyor! Però, que et penses que passarà? Que sortiràs volant com l’E.T.?
Quan ens han de posar una injecció, què fem? Posar el cul tan dur que l’agulla rebota. Sabem que fa més mal, però no ho podem evitar. I és que el món ens incita a fer una idiotesa darrere l’altra: si has de baixar al garatge i no hi ha llum comences a pensar en fantasmes o si hi haurà algú amagat i, què fas? Cantar: “Por, tinc por, ui quina por que tiiiinc!” Això mateix, dóna-li més dades. Encén una bengala.
I què passa si vas pel carrer i de sobte veus algú i et penses que et vol atracar? Canvies de vorera. Segur que si és un atracador pensarà: “Merda! Un altre que canvia de vorera! Quina nit!”. Però per què ho fem? Què passa, que els atracadors només operen a la vorera dels parells?
Innocent!
L’altre dia anava en ascensor amb una senyora que no coneixia de res i de sobte, l’ascensor va fer un “Brrrm” estrany. Què diríeu que va fer la senyora? Se’m va arrapar fort! És una reacció típica de les dones. Es deuen pensar que els homes no caiem quan es despenja un ascensor.
Cal no oblidar que a les nostres accions s’hi uneixen les que hi posa el cos pel seu propi compte. Una d’elles és tremolar. Si, per exemple hi ha un lladre a casa i ens amaguem sota una manta, l’home no té problemes per trobar-nos: ens posem com un mòbil en posició de vibrador.
Una altra reacció estúpida és la de quedar-te paralitzat. Si ve un cotxe cap a tu i està a punt d’atropellar-te, això és tot el que se li acudeix al teu cos: quedar-se quiet.
Més reaccions que té el cos pel seu compte: cridar. I tant! Molt lògic! Si estàs fent un ou ferrat i se t’encén la paella, què se t’acudeix? Cridar! Et poses a cridar com un boig:
- Que se’m cremen els ous!!
I si ve una altra persona s’uneix als teus crits:
- Que se’t cremen els ous!!
A veure, què pretenem? Apagar el foc a crits? Vinga..!
I finalment, hi ha allò de cagar-se de por. Pot haver-hi res més estúpid i més inútil que cagar-se de por? Bé, sí, morir-se de por. Ara, això, sí: que m’esperin molts anys.
|
|
|