| |
Brindem per la il·lusió (conte)
 dimecres 28/desembre/2011 - 03:25  1432  4
El món semblava més gris, més trist, més lent... L’ambient estava enrarit i la gent se sentia incòmode. Els nens estaven afligits i melancòlics.
La notícia corria per internet, ràdio, televisió i premsa escrita: La fantasia s’havia perdut, i sense fantasia no hi havia alegria per als més menuts, cosa que intranquil·litzava als adults afectant-los en el treball i danyant les seves ocupacions i aficions, fins que poc a poc ho espatllà tot i l’atmosfera es tornà insòlita i complexa.
No hi havia històries, ni aventures per explicar. El món dels contes estava silenciós. El perquè? Doncs al mateix temps que a la ràdio deien que la Blancaneus havia perdut la poma de la bruixa, a la televisió anunciaven que el príncep de la Bella dorment havia estat segrestat, a internet es divulgava que Pinotxo havia escapat de casa de Gepetto, i els diaris llençaven titulars com: “Mary Poppins no recorda on ha deixat el seu paraigües”, o “Peter Pan té 30 anys i és pare de família”.
Les històries de sempre, el contes que tantes generacions havien sobreviscut, havien perdut el seu contingut i ja no tenien cap sentit, per això els més menuts no podien dormir, per això els pares tampoc no ho feien, per això les oficines, fàbriques, botigues, consultes, etc. no funcionaven, i per això el món era més gris i més trist.
Quin deuria ser el motiu? Es va crear una comissió de savis per investigar exhaustivament, i es va arribar a una conclusió:
Ja no s’explicaven contes als nens. Els pares, d’allò més ocupats, poc a poc havien deixat de fer-ho, i així s’havien anat oblidant els arguments de les històries, per això els seus personatges s’havien anat esvaint, oblidant els elements importants de les narracions. Era clar que sense la sabata de vidre, la història de la Ventafocs era ben diferent, o que la narració dels tres porquets amb un cavall enlloc d’un llop en canviava una mica la llegenda. Fos com fos, els nens no tenien relats i havien anat perdent el son, i sense la màgia dels contes la vida era massa real.
Bé, ja en sabien el motiu, però com s’ho farien per tornar la il·lusió al món?
Van buscar a les biblioteques, entre els llibres més antics, entre les pàgines més desgastades, fins que finalment van trobar els contes originals, aquells on hi havia bruixes, llops, princeses i altres personatges ja gairebé oblidats. Van fer-ne còpies, moltes còpies, les distribuïren pels diferents països i s’assegueren a esperar.
No gaire dies més tard, la tristesa començà a fondre’s i la grisor que tot ho cobria s’anà tenyint de colors.
Van entendre que no s’ha de deixar que només el treball sigui el motor de la vida, no es pot deixar de banda la il·lusió, perquè la màgia de les històries alimenta els més petits i els fa créixer amb esperança, coratge i confiança. I això també fa que els adults siguin més feliços.
Que tingueu un màgic i feliç 2012, i que els reis us portin moltes coses
|
| |
|
Contactes
Registra´t
