| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
“LOS SANTOS INOCENTES” DE MIGUEL DELIBES
 dijous 29/desembre/2011 - 09:05  504  5
Los santos inocentes és una tragèdia. Si no fos perquè el marc de la tragèdia és un “cortijo” extremeny i perquè l’autor és Miguel Delibes, gairebé podríem dir que es tracta d’una tragèdia grega. Però de tragèdies n’hi ha a tot arreu, és clar. Només que els grecs, a Occident i que se sàpiga, són els primers que en van començar a escriure.
La contraportada del llibre diu que “Los santos inocentes” – que probablement és l’obra més famosa a aquestes alçades de Delibes, tot i que és una novel•la curta i jo entenc que poc ambiciosa- és una novel•la realista. Qui diu això confon realisme amb pessimisme. És a dir, consideren realistes aquelles novel•les que fan crítica social, que mostren els elements més sòrdids de la societat o que pretenen transformar aquesta societat a través de la literatura (cosa força ingènua, per cert ).
Tal com jo ho veig, aquest tipus d’obres – podem pensar en Zola, en Oller, en Vallmitjana o en Galdós- són tan realistes com aquelles altres que, retratant un altre segment de la realitat, pretenen que vivim en el millor dels mons possibles i que més val que no toquem res si no volem perdre un llençol a cada bugada. Podem pensar en Aristòfanes, Balzac o Pla.
Ens trobem, doncs, tant quan ens enfrontem amb obres pessimistes com quan ens enfrontem amb obres optimistes, amb personatges simbòlics. I justament en aquesta obra de Delibes els personatges ho són molt de simbòlics, molt d’una peça, els que són dolents, són dolents – dolents, com és el cas del señorito que utilitza els seus servidors sense consideració i tractant-los pitjor que els gossos; els servidors o criats tenen una actitud tant servil, tant indigna davant les injustícies i el maltracte que reben del señorito que hom no sap si són bons o són dolents, en el sentit que tenen el que es mereixen; i, finalment hi ha l’Azarias, el retardat mental que només s’entén amb els ocells i que es creu amb el dret a matar el señorito quan aquest li mata el seu ocell.
És clar que el señorito més que pagar per haver matat l’ocell de l’Azarías, sembla que pagui per totes les ofenses i mals tractes que va repartint. I que el jutge i botxí sigui un retardat sembla que simbolitzi que la justícia ve del més innocent dels personatges que surten al llibre, aquell que és capaç de veure amb més nitidesa el bé i el mal i creu que la seva missió és lluitar contra el mal com es mataria una serp verinosa.
L’estil de Delibes en aquesta novel•la entra en una contradicció estranya en ell. Lluny del seu lirisme habitual, amable fins i tot quan explica històries dures, aquesta novel•la és d’una banda d’un naturalisme tant cru que sorprèn el lector. I, d’una altra banda, la tragèdia que ens narra és narrada de manera tant sintètica, tant austera que més que una novel•la sembla que assistim a la representació d’una obra de teatre.
Una pregunta que em faig a l’acabar la novel•la és si el señorito que Delibes descriu –i que és el típic que amb el mateix nom s’anomena a Andalusia – existeix o no a Castella. Perquè en les novel•les castellanes que he llegit de Delibes existeixen unes classes socials dominants però el domini d’aquestes classes socials no és tant abassegador com el que exerceix el señorito a la novel•la. No és que el señorito exploti els seus criats –posem que això passa a tot arreu d’una manera o altra -, és que els seus criats són tractats literalment com a gossos o pitjor en una situació que ens fa pensar directament en l’esclavatge.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Peztit |
Molt bona obra
Thursday, December 29th 2011, 10:34 PM
Sips!
L'altre dia, no em vaig poguer escapar d'una celebració eclesiàstica, i va sortir el mateix tema, perquè era dia 28.
Total, que no sé ben bé si els sants inocents eren en realitat tots els nedons de menys de 4 messos que Herodes va fer aniquilar quan es va assabentar del neixement del nou rei jueu.
Bé, en la meva ignorància del fet, en 3 dies sembla que són els que van servir per que Herodes s'assabentés, i tremolés pel seu regnat.
Pero si, de Sants innocents existeixen molts. I de fills d'un Déu menor també. Angelets que no tenen culpa de limitacions psíquiques i físsiques.
Lo trist és que l'obra de Delives, és també una tragèdia però sense ficció, gairebé una autèntica novel.la històrica, en quant al tractament de les minusvalies psiquiques, i de l'autoritarisme humiliant cap a la servidumbre. Recordo molt bé el paper de submissió que encarna Alfredo Landa.
Molt bona aquesta obra. Merexia "el senyorito" la venjança de l'innocent per la seva crueltat, despotisme, i sadisme?
De vegades penso que a la societat hi han molts Sants innocents amb els quals molts senyors encorbatats juguen amb la seva esperança més bàssica, desprotegits, desamparats i humil.liats amb un servilisme moltes vegades soterrat.
Un dia, a la zona alta de Barcelona, portavem a casa una àvia que venia d'alta de l'hospital. I no sé ben bé perquè, (i d'això ja fa uns 23 anys), la Senyora de la Casa va considerar que tant nosaltres (el xofer de l'Ambulància jo) com el malalt-paquet haviem d'entrar per "la porta de servei". Ens van donar una propina que vam retornar possant-la sobre el pomo de la porta en tancar-se aquesta i marxar nosaltres. Ho recordaré tota la vida. Terriblement desagradable.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
