| |
casualitat
 divendres 6/juny/2008 - 12:30  1821  3
Tot va començar amb una casualitat… i des d’aquell dia hi crec en elles.
Quan la vida et va en la monotonia de sempre, quan creus que van minvant les il•lusions, quan intentes superar amors perduts, no saps si recuperar-los o simplement passar i intentar-te oblidar … llavors és quan coneixes a una persona que et canvia la vida.
Pensaba que eran històries dels altres, creia que no superaria el passat.. i vaig anar aprenent que a la vida no s’han de buscar els culpables, s’han de buscar solucions, que l’amor és cosa de dos, i que pot arribar a ser el més bonic i el pitjor… Creia que estava condenada a la segona opció.
No volia crear-me estereotips, perquè només serveixen per embrutar imatge, per això ara penso que l’home i la dona no s’han fet per entendre’s , sino per estimar-se.
Ara, he anat païnt el passat , ara visc en el present, un present extrany, però mica en mica té el seu encant, sobretot si veus aquella persona que li dona un somriure a la teva vida, una mica de felicitat.
Mirades que parlen per si soles, petons en moments de silenci, de passió, dies grisos que se’m tornen clars… amb ànsies de superar el temps!
Salut!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
