ara que ja tenim el cap de setmana a sobre aprofito per a deixar-vos un parell de joies de la meravellosa Christine Schmitthenne, una joveneta alemana que viu a Grecia i és dedica al mon de l'audiovisual.
El primer video, que no és res més que un día en a vida del seu pare, aconsegueix tocar-te la fibra de tal forma que et preguntes si potser algú t'arrivarà a fer mai un tribut similar.
El segón, també un peça admirable, relata amb imatges el trepidant viatge des de la sortida del sol i fins la seva posta, d'un grup d'amics amb un veler. Sensacional.
Gràcies per compartir-lo.
Acompanyar la malaltia, la vellesa o la mort d'una familiar té moments molt durs i desagradables, però crec que saber-se amollar al seu ritme ens pot dur a experimentar sensacions i descobrir petites coses de gran bellesa.
Sense so, aquest vídeo també és preciós!