| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de tempo
|
|
| |
Epitafis
 dissabte 7/juny/2008 - 12:24  2077  4
Si mai feu un passeget pel Cementiri de l'Est de la molt honrada ciutat de Barcelona per entretenir de manera profitosa alguna estona de lleure, segur que us encantareu en la lectura d'algun dels bells epitafis que hi figuren:
"Mortal espectador,
So lo que tú seràs:
He estat lo que tú ets.", ens deixà dit Jaume Matamala.
"O lector que m'veus així,
Em jamay t'olvidarás
Que, cual jo, tu tal serás,
Y al compás de aquestos passos,
No sent tos prechs jens escassos,
per mí los dirigirás.", ens exhorta Joseph Vallespí.
Aquest diàleg entre dos móns sempre se m'ha afigurat tendre i encantador. Em semblaria detall de gust reprendre i donar empenta a un gènere literari que em temo que està en decadència. Ai las, les presses empenyen i allò que és urgent ens escamoteja el que és de substància...
Per si pogués ser de profit, us proposo algun verset de circumstàncies per si us en volguéssiu aprofitar. No fos cas que la precipìtació del trànsit us privés d'amanir alguna reflexió ben eixerida:
Opció 1 (per a emprenyadors)
Si em llegeixes bé vol dir
que no ets encara dels meus.
Mes no passis pas neguit
que en qüestió de poques hores
jaurem junts al mateix llit.
Opció 2 (per a metafísics)
Ens separa la paret
i un detall prou important:
jo ja sé, tu vas cercant.
Opció 3 (per a dipsòmans)
Qui en vida tants en buidava
ja omple per fi el seu vas.
Opció 4 (per a provocadors)
Si t'inquieta què hi ha més enllà
que cony fots encara més ençà?
Opció 4 (per a il·lusos -cedit gentilment per Eumolp)
Qui en vida s'avorria
vegetava i no es movia
pensa ara, mig moixet,
que molt i molt li plauria
un agradós passeget.
Cosa que ben clar li mosta
(i us ho diu mirant el sostre)
que en matèria de xalar
-l'experiència bé ho demostra-
val més l'ara que el demà.
Aprofiteu doncs la lliçó
i no deixeu passar ocasió
que, cantades les absoltes,
cap pietat pels poca-soltes.
De res.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
stikaqui |
Uix Tempo!!
Saturday, June 7th 2008, 1:42 PM
Ja fa temps que no visito el cementeri de Can Tunis, allà on hi tinc els meus morts, però recordo com si fos ara, anar de petita, amb la familia a fer net i dur flors. Hi havia al nostre ninxo, no sé si encara hi és, un llibre obert, de marbre blanc, on hi era escrit:
Un Padre nuestro te pido,
hermano, reza por mi,
lo que tu eres yo fuí,
lo que yo soy, tu seras
y entonces desearas
que te lo recen a ti.
Salut! Stik
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
