El aprenent de poeta es queda sense paraules,
no sap lligar una estrofa amb una altre,
ara el aprenent de poeta udola com un pallasso
per las cantoneres de una carreta atrotinada,
no sap com va fugir l'inspira-cio de rimar
amb mes o menys gracia paraules dolces
per ser dites en nits tramuntanades
hi maleeix a las deesses del amor
per fugir de ell quan mes les necessitava
sense adonar-se que potser no calen paraules
on ja hi ha un peto i una abraçada
que no cal rimar mes enllà de una mirada
i dos cossos nus en passió desenfrenada
i aquest aprenent a poeta amant solitari
deixa anar poesia darrera de una carícia
i per que calen mes paraules
si el mati, la nit o el dia
ja es nostre ja la fem poesia
que sempre s'és aprenent d'alguna cosa, tal com diu la feda. Es que sinó, què avorrit seria no? I tal com diu el poema, si una cosa no et surt fent-la d'una manera segur que n'hi ha una altra per aconseguir-ho :) I els millors mestres són aquells que també aprenen dels seus alumnes.
La vida es pot entendre de moltes maneres i malgrat la foscor i el patiment que a vegades ens envolta també hi ha l’altra part, la que genera poesia i no cal que sigui escrita o verbal, poden ser actituds, capteniments....... una manera d’expressar-nos és a través del llenguatge corporal que a vegades pot dir tantes o més coses que els altres. I d’aprenents en serem tota la vida, sempre hi han coses per descobrir
la majoria dels mestres són molt aburrits i quant més amunt més, només saben parlar de lo seu, sempre fent lo mateix i amb un aire de superioritat perque saben una mica més de lo seu que la resta. I lo divertit que és cabussar-se per on vols quan vols? eh?
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't