| |
Música de diumenge
 diumenge 5/febrer/2012 - 02:42  1555  4
www.youtube.com
He pensat que per musicar un diumenge gèlid valdria aquest fragment del drama Ordo Virtutum o Regla/Drama de les virtuts compost per la mística i erudita Hildegard von Bingen (obra datada cap al 1151). Es tracta d’un drama protagonitzat per l’ànima que va a la cerca de la joia promesa per les Virtuts; per tant l’hem d’entendre com una teatralització al•legòrica del misteri de la salvació.
De primer, l’ànima, escruixida i desencisada pels tràngols que ha de sofrir, es deixa temptar pels plaers insubstancials que li ofereix el Maligne, encarnat per una figura masculina afeblida, en la mesura que se’l presenta encadenat i recargolat sobre si mateix i amb dificultats per enfilar seqüències que s’escapin dels brams o dels xiscles, tot i que en determinats fragments lírics, sobretot quan mira de persuadir les víctimes, destaca per introduir una argumentació refinada i de gran volada (com a record de l’ànima que un dia posseí? O bé com a contradicció necessària inherent a qualsevol ésser creat per Déu?).
En principi, però, el seu gruny inarticulat fa contrast amb els cors melòdics de les virtuts femenines, que entonen amb claror celestial i energia insubornable els seus versos: de fet, el mot ‘virtut’ deriva de vir –home- o vira –dona- i, per extensió, inclou el significat original de força o vigor. El terme “virtut” acaba designant, més endavant, en el Nou Testament, poder diví, en substitució de les figures patriarcals i profètiques de l’Antic Testament. Aquest exèrcit de veus coratjoses, doncs, presenta batalla a les forces encegadores que amenacen les ànimes d’esgarriar-se en la boira infernal i que, en el drama d’Hildegarda pren forma d’antífona.
També fan contrast amb els xiscles del dimoni els solos planyívols de les ànimes representades, també, per veus femenines. Els darrers cors es lamenten amb plena consciència de viure empresonades en una carcassa efímera com és el cos, fet que oposa aquestes veus al bram ignorant i desdenyós del destructor per excel•lència, que habita les regions sense camins de llum, en caiguda perpètua. Ara bé, també cal subratllar que l’acció de les ànimes se situa, com la del mateix dimoni, en un pla de feblesa exposada, perquè senten a flor de pell l’abraçada verinosa de l’abandonament. Ai que caic, per dir-ho planament.
Els brams del dimoni traeixin la idea d’Hildegard que el diable no podia produir harmonia celestial, damnat com se l’havia declarat pel Tribunal Suprem. En aquest context, les dames que encarnen les virtuts i que són acabdillades per la Humilitat ofereixen estratègies a l’ànima perquè torni a la regla o a l’ordre, després del període de disbauxa. Amb humilitat, perquè tal com diuen els profetes i antics patriarques que intervenen en el drama:
Patriarche et prophete (els poders divins de l’Antic Testament):
Nos sumus radices et vos rami, fructus viventis oculi, et nos umbra in illo fuimus. (nosaltres som les arrels i vosaltres les branques, fruit de l’ull vivent, en el qual ens reflectirem com les ombres. Traduït en versió lliure.)
Hildegard fou un dels compositors més prolífics del segle XII. A banda de les vuitanta-dues melodies que formen l’Ordu Virtutum, va compondre més de 70 obres, entre antífones, responsoris i himnes, totes aplegades en un cicle conegut com a “La Simfonia de la Harmonia de les Revelacions Celestials”. Les seves melodies desafiaven, en certa manera, el cant gregorià tradicional, perquè introduïen, en primer lloc, una varietat en la gamma vocàlica que s’allunyava de la monodia del cant contemporani i, en segon, perquè la recitació implicava un determinat grau d’improvisació en el cànon líric. En comptes d’escriure la lletra per a melodies existents o d’inventar tonades que poguessin acompanyar més d’un text, Hildegard mirava de lligar paraula i melodia en un tot indestriable, fent un esforç de producció original extraordinari. Vaja, una rapsode en temps d’ortodoxies o, si ho voleu, d’ “ordo-xies.
Agraeixo infinitament a Hildegard de regalar un instant de misticisme a la meva ànima pagana.
Que en gaudiu!
Mariam
|
Contactes
Registra´t
