|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
Article del bloc de bandoler
|
 |
|
Que extrany...
dimarts 10/juny/2008 - 12:54 1648 8
...em sento, estic apà tic, sense ganes d’escriure. Em trobo sol, fins i tot quan entro aqui. Son figuracions meves o és que hi ha un cert desà nim?
Alhora que vull estendre els braços i abraçar-vos a tots, també vull allunyar-me...
El meu cap i el meu cor estan en guerra constant, i aixó és de bojos...vinc? marxo? que faig?
Sempre dubtant..i a l’últim moment a correcuita agafem el tren equivocat...peró ara en ve una ltre de tren, serà el correcte? Tant se val! hi pujo, al cap i a al fi l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra oi?
|
 |
 |
 |
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
 |
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
 |
 |
|
 Galzeran |
Tots els trens serveixen
Tuesday, June 10th 2008, 2:33 PM
Mira, avui tant tu com jo em sembla que no tenim el dia (el bon dia, vull dir). Cagadubtes ho som tot, i això dels trens, doncs que vols que et digui. A vegades el que ens sembla el bó és un desastre i el tren que no tenim cap ganes d'agafar és el que ens funciona. En qualsevol cas, si no hi puges no ho saps. I això d'ensopegar, doncs més val prendres-s'ho amb calma. Total, i què? T'aixeques i llestos. Una mica masegat, però t'aixeques. El problema no està en ensopegar, el problema és no tornar a caminar. Tirant milles, noi, tirant milles! Això és el realment important: seguir tirant milles i, encara que generalment que em costa pensar-ho, el cert és que qui dies passa anys empeny. Segur que demà estàs de més bona lluna. Anims, amic, que la vida és bella! I ni se t'acudeixi allunyar-te. Què fariem sense el nostre bandoler?
|
 |
|
 |
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
 |
 |
 |
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|