| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de mut
|
|
| |
Solituds compartides.
 dissabte 25/febrer/2012 - 06:53  951  3
Puc sentir la teva soledat i moltes altres, les imagino amb aquesta intuïció meva que em fa patir a mi també. Sembla que no en tingui prou amb la que a mi m'ha tocat viure i que vulgui fer meves totes les altres. Pot semblar estrany o fins hi tot de persona poc modesta dir això, però sé que es cert que les faig meves, que les visc, que volten per el meu cervell rosegant-me cor i esperit.
De vegades penso que sense elles la meva vida estaria mancada de sentit, però lo més bo no es això, les propietàries d'aquestes solituds, d'aquests mals viures, potser no saben que jo també les comparteixo, penso i visc. I malgrat no estic aprop ...elles ho ignoren.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
feda |
Daltabaixos
Sunday, February 26th 2012, 2:20 AM
No podem fer nostre tot allò que afecta les persones del nostre entorn, encara que és difícil, quan estimes algú tendeixes a fer teus els seus problemes i no hauria de ser així, en tenim prou i a vegades massa amb les nostres pròpies càrregues com per anar suportant les dels demés per molt propers que ens hi sentim, La vida és un caminar, córrer i a la fi, galopar i l’hem de saber aprofitar, gaudir, meravellar-nos amb les coses boniques, que n’hi ha moltes, estimar, si podem, i millor si aquest amor es correspost.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
