| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Dorian
|
|
| |
Perles sindicals II. Toxo i Méndez vs Sommer
 dimarts 13/mar/2012 - 05:17  997  3
Ara que es confirmen els pronostics de que una de les conseqüències més immediates de la victoria del PP a les Eleccions Generals de 20-N sería la oposició, no només en el parlament per part del PSOE, sino al carrer per part del binomi sindicats-PSOE, fet aquest reconegut fa pot pel Sr.Rubalcaba amb aquella frase de "cada oveja con su pareja", val la pena tornar a reprendre la serie de blocs titulat "Perles sindicals".
Avui toca parlar d'un fet que considero pertorbador en el panorama sindicalista espanyol, que no és altre que el de les subvencions. Alguns argumentaran que les subvencions són necessaries donat que aquestes organitzacions, garants dels drets dels treballadors, no subsistirien pas amb les aportacions dels seus afiliats.
La falsetat d'aquest argument la va fer palesa el Sr. Michael Sommer, president del Deutscher Gewerkschaftsbund (Federació Alemana de Sindicats), de visita a Madrid acompanyant a la Cancillera Angela Merkel i en resposta a preguntes dels medis de comunicació.
El Sr. Sommer va dir que els sindicalistes alemanys se sentien orgullosos de poder financiar les seves organitzacions amb les úniques aportacions dels seus afiliats, també va afirmar que d'aquesta forma es podia ser independent del govern de torn.
No només això, sino que el Sr. Sommer va comentar que, a diferència d'espanya, la legislació laboral alemana permetia ajustar els salaris a la productivat fent que les empreses poguessin ser més competitives sense necessitat de despatxar al treballador.
Aquests comentaris és van fer a principis del 2011 i van treure els colors als Srs. Toxo i Méndez. Durant el 2011 les centrals sindicals espanyoles no van fer absolutament res pels treballadors i van callar quan el govern de Zapatero va retrassar l'edat de jubilació als 67 anys.
La reforma laboral del PP s'encamina cap al model alemany, però encara li fa falta una bon camí per recorrer. És un model que funciona, només cal veure com l'ajust de salaris a Alemanya ha permés la superació de la crisi en el seu pais.
Avui ens aixequem amb la noticia que Wolksvagen repartirá uns 7.500 € per treballador, a Alemania, a tenor dels beneficis obtinguts. Mentrestant, SEAT, empresa del grup citat, és la única que presenta pèrdues. Casualitat? no, mes aviat la conqüència d'un mercat laboral disfuncional.
Això sí, aquí els sindicats s'omplen les butxaques de diners públics, diners que surten dels meus i dels teus impostos, convoquen manifestacions i busquen la confrontació amb l'empressari i el govern, però l'atur no fa més que augmentar. A Alemania passa tot el contrari, el sindicats, que es financien tots solets, sí que defensen els drets dels treballadors, en especial el més important: el dret a treballar.
I és que aquí la pau sindical va costar 800 milions d'euros, durant quatre anys, al govern socialista de Zapatero. Us imagineu que és pot fer amb 800 milions d'euros?
Jo, cada cop que veig al Sr. Toxo i Méndex a la tele passo molta però que molta vergonya.
Salut!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Cabrero |
Mercat laboral disfuncional:
Tuesday, March 13th 2012, 1:34 PM
aquesta és bona. I que el model del PP és similar a l'alemany, també ho és. Durant aquests anys, també s'ha subvencionat la patronal i els partits polítics, a banda de que sóm l'únic país del món, treta Itàlia, que subvenciona l'Església Catòlica, amb unes xifres sensiblement superiors. També subvencionem la monarquia, i la Fundación Francisco Franco, l'AVT i la COPE, per a què ens insultin. Subvencionem tantes coses.
Sempre queda bé fixar-se en els d'abaix. Pura demagògia, a més de mal informada.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
