Minuciosa, recullo les engrunes
d'un berenar frugal. Penso mil coses.
M'agradaria passejar una estona,
veure la posta, mastegar un bri d'herba
trobar un desconegut i conversar-hi.
Recordo versos i els dic en veu baixa,
sobretot uns de l'Estellés que fan:
"En arribar a aquest punt, no sabria
negar-te, amic, que allò que em preocupa
-i és excessiu el mot: t'ho puc jurar-
és que ningú mai no tindrà interès
per la dona humil i molt senzilla que sóc."