| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de auriachm
|
|
| |
Fent oposicions (x a les trobades de poesia)
 dimecres 28/març/2012 - 04:50  1303  4
A Carles Riba. En record de l’elegia IV (Pura en la solitud i en l’hora lenta, una dona [...])
A la platja, un record
El sorral, la franja desèrtica que fa el ronsa abans de l’onada. Diuen que aquesta esplanada granelluda és un record de petxines esmicolades. La mar les hi va arrossegar des del fons: el fons que colga els mites.
Un banyista mig perdut fa que es confongui el moviment d’una braçada amb la silueta d’una nà iade, o l’esforç amb la grà cia. O potser no es confon, abraça imatges per lligar-hi un sentit.
De nou, més enllà , entre els roquissars traïdors, l’espectador confós de la braçada torna a ser testimoni d’un altre miratge. Una mà desclosa servant una ala de mar, una petxina... Podria ser un reflex de llum agafant a contrapèl el tors nu d’una dona ? La incertesa s’apodera de l’espectador, però ja no es decanta per la interpretació primà ria, per la lògica circumstancial. Tria la poesia.
Per tant, es debat únicament entre aquestes opcions: ja no sap si la nà iade ha pres forma de roc o si s’ha estavellat contra l’escullera, en un intent d’arremolinar l’escuma per donar naixença a una nova Afrodita.
L’espectador s’ajup per fer un glop de bromera. Té un tast de sabó dolcenc. La temptació està servida: es capbussa en aquest instant per esbandir-se les xacres i recordar l’oblit.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
