| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vida-2012
|
|
| |
Amor i benestar
 dijous 5/abril/2012 - 06:18  1475  11
Des d’un punt de vista neuroquímic, l’amor de parella podria ser considerat una mena d’addicció cap a una persona concreta, una resposta evolutiva per mantenir estructures familiars i grupals. Hi ha persones amb més propensió a les addiccions, les quals es poden veure afavorides per factors socials i personals, com l’estrès i l’angoixa.
En l’encontre inicial, l’enamorament, hi intervenen feromones unes hormones sexuals que transmeten informació sobre la capacitat reproductora de les persones i la compatibilitat genètica; en els humans el factor cultural és però també molt important.
Si aquest encontre inicial ha tingut èxit es disparen els nivells de dopamina i oxitocina, hormones neurotransmissores que produeixen la sensació física i anímica típiques de l’enamorament i es desactiven els circuits neuronals implicats en el pensament crític, només en relació a la parella, la qual cosa afavoreix la bona sintonia, alhora que reforcen els centres dels records associats al plaer (els mateixos que es desactiven en la relació paternofilial). Els receptors que reben els senyals de la dopamina acaben saturant-se i s’acaba l’enamorament.
En l’amor a llarg termini, les protagonistes són les endorfines, les hormones del benestar.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
