| |
L´ ESPINA V
 diumenge 8/abril/2012 - 03:43  1475  3
Una espina que costava tant i tant de treure...
Va aparèixer com una llum entre les ombres pacient, confiant en esvair-les... i ara, de cop i volta, la llum s’ha esvaït.
Una altra espina que brota del seu fràgil tronc ara que el capoll s’havia obert esplendorós i de color de nou...
Si al final resultarà que és una rosa...però què té això de bò? Anar a parar a una jerra i ésser un complement decoratiu a la vida d’algú? Res de bò. Perquè espina rera espina, es va pansint.
El temps passa, i per molt que floreixi i obri els seus pètals amb cada eclossió s’hi ha d’afegir la d’una nova espina que la desagna per dins i per fora...que la malmet...doncs l’humitat dels seus ulls és amarga i salada, i li reseca aquells pètals sedossos que havia lluït...
No és culpa d’ella, li ha dit.És ell que no es veu valent per seguir endavant.Hi ha por, com sempre.Ella no ha fet res malament, li ha remarcat.És ell que ara resulta que vol estar sòl... que no hi veu futur... I parla de clavar l’espina ara perquè abans podia clavar- se més fort ???Però si el problema no és temporal, sinó de dolor.
El dolor és dolor...Sensació humana i subjectiva.
El temps és temps...Invent humà i objectiu.
Però l’amor...amor és amor. Un sentiment. I ara més que mai, subjectiu i molt egoïsta, també.
Tot és tan subjectiu com per intuïr, sense ser cap pitonisa, si les coses poden anar endavant o no, si valen la pena certes parcel.les de l’altri no compartides o diferents, i més quan un "no en té la culpa ni ha fet res mal fet".
Quan s’estima, es fa i desfà, es sacrifica i es lluita.
A tots els àmbits de les nostres vides hi ha imperfeccions. S’assumeixen...o no.
No cal a aquestes alçades prendre compromissos quan s’estan possant sobre la taula certes diferències des del primer dia i parlar d’assumir-los i no donar-los importància...per què tot acabarà sortint, com és el cas.
I pel cas que és, de rebot ho viuran els innocents...bons valors els que els transmetrem!!!
Però no cal perdre el temps ni fer-lo perdre als demés, i més quan es coneix i es sap per on va l’altre...perquè les espines sagnen novament, fan un mal insuportable i esquitxen al seu voltant.
No em sento bé sabent que és inútil arrossegar-me mentre les paraules de "Ne me quitte pas" lluiten dins del meu cap per sortir...
Amb coses com aquestes l’autoestima cau rodolant a terra i et sents inútil...no erets tan això i tan allò? No vas expossar d’entrada que erets tan així o tan aixà i s’acceptava?
Maleeixo i remaleeixo l’egoïsme humà.
I maleeixo ser tan confiada i generosa amb la resta dels meus congèneres...doncs està clar que a la que et confies i baixes la guàrdia i et saben seva, toca fer-se independents i solitaris, quan d’entrada eren qui no podien viure vint-i-quatre hores sense sentir-te la veu...ara toca agafar el telèfon com un covard, sentenciar i penjar.
Maleeixo tornar a possar-me aquella cuirassa que no sé on para, que tenia oblidada ben endins la meva ànima... i aprendre a clavar espinetes, a ser dolenta, inflexible, egoïsta i intol.lerant també, tot i no saber com es fa ni saber-ne’m capaç.
Jo tan sòls volia compartir, donar i rebre...era això el que jo volia.
Volia enfilar el camí pedregós de la vida de la seva mà.
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
